El polític piròman

El polític piròman es nodreix de sentiments, no de raó. De sentiments com la ràbia, l’odi, la impotència, la frustració, l’enuig. Opera identificant un enemic extern en l’imaginari col·lectiu – siguin els immigrants, els polítics, un Estat, o qualsevol cosa que li convingui. Un cop identificat l’enemic, l’ataca i el menysprea amb les armes que disposa. Com més ferotges i rabiosos són aquests atacs i més polaritzat estigui el panorama polític i social, millor li va. Al polític piròman no li agrada haver d’arribar acords o fer concessions. Se sustenta de confrontació i divisions, i no té problemes en faltar a la veritat per assolir els seus objectius. El polític piròman, en conclusió, crema la convivència. Evitem-los.

Guillem Vidal, politòleg.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.