Coses #6

Prismes

Hi ha gent que sempre serà la diva d’allà on vagi. És difícil saber com vol que facis les coses aquesta gent tan exigent.

Poc a poc es van construint bons prismes, però s’acaben els dies de la felicitat d’un somriure.

La gent s’equivoca però dels errors s’aprèn, suposo. A més sempre està bé tenir alguna excusa. Què farem sinó, durant el que queda de curs?

Tres setmanes, un projecte i haurà arribat el final del principi. Què faré, jo, si no puc riure’m d’ells, amb elles?

“La noia que deia que no li aportaven res les derivades ara és ingeniera de la NASA, per tant alguna cosa sí que deuríem aportar-li.” I així és com t’asegures un espai en la persistència de la memòria.

Like what you read? Give Atenea Àurea a round of applause.

From a quick cheer to a standing ovation, clap to show how much you enjoyed this story.