La malaltia d’Europa

Algun dia, en un futur proper, algú escriurà, i obtindrà no poques adhesions, que la creixent inanitat del pensament europeu, de la civilitat del continent que van somiar Monet i Schumann, la pèrdua d’influència de la democràcia tolerant il.lustrada d’una Europa que va renèixer de les cendres, es deuen al nefast corrent subterrani d’un nihilisme aspre i eixorc que es creu progressista per escèptic i és profundament reaccionari per desesperat. No és un escriptor aquí o un pensador allà, és un corrent principal que travessa el pensar i el fer de les capes dirigents i d’amplis sectors que es volen progressistes, és una actitud desesperançada que ha canviat el necessari descreïment de vells mites religiosos per una increença en la força de la vida i l’esperit humà. Molts em creuen idealista i fins i tot ingenu, quan només sóc un home revoltat contra aquesta malatia de l’ànima.