Cruyff no tindrà carrer… igual que Kubala

Ara resulta que no es pot dedicar un carrer a Johan Cruyff perquè això comportaria desposseïr del seu a l’esculptor Arístides Maillol. Benvinguda la sobtada passió artística del personal, casundena, que la cultura ens ha fet ser qui som i Déu nos do ser catalans. La gasiveria és fotuda però el cinisme és malèvol per ell mateix; que no és Maillol, coi, que són les ametralladores. Les ametralladores dels militants d’una certa idea de societat que es disparen contra tot el que fa olor a excel.lència, com molt bé va advertir-nos aquell noi que ara entrena el Manchester City i que un dia va passar per aquí.

Que no pateixi la sensibilitat cívica, tan delicada. L’esculptor banyulenc no perdrà el seu carrer, i per descomptat les sales dedicades a l’esculptura dels nostres museus continuaran atapeïdes de visitants. Perquè aquí ja tenim un know how experimentat de com hem de tractar aquests afers. Vegeu el cas de Ladislau Kubala, l’home que va posar el Barça al firmament, el futbolista hongarés que es va fer d’aquí i va esdevenir el primer català guanyador després de 1939. Kubala va ser el primer futbolista global abans que Pelé, el protomessi, l’esportista que redimia cada diumenge la moral dels soldats derrotats de la república catalana que encara militàven a l’exèrcit desarmat de Catalunya, com va definir el Barça l’estimat Manuel Vázquez Montalbán. L’èxit incommensurable de Kubala, la seva epopeia personal, dramàtica, de fugida de l’opressió i recerca de la llibertat, la seva màgica connexió establerta entre ell, fugitiu obligat de la seva pàtria i nosaltres, desnonats de la nostra, per la via de l’èxit, de l’escenificació pública del triomf esportiu, de l’exaltació de la voluntat humana de llibertat contra tots i contra tot, aquesta història magnífica i memorable, va acabar en… la dedicatòria d’un miserable i rònec carreró amagat i oblidat.

No existeix a Barcelona el carrer Laszlo Kubala. No existirà el carrer Johan Cruyff. No patiu, que tot seguirà igual.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.