La tradició europea

Andreu Jaume, poeta i editor a Penguin Random House; ha editat els diaris de Jaime Gil de Biedma:

La tradició europea ha sobreviscut al pitjor de sí mateixa, generant una defensa intel.lectual de primer ordre. Després de la Segona Guerra Mundial, tant en l’àmbit polític com en l’intel.lectual, es va fer un enorme esforç per adquirir consciència del que havia passat i provar de construïr una comunitat que assumís el seu passat, amb totes les conseqüències i prevencions. Amb els anys de bonança i l’instauració de l’euro, la tradició europea — que és fonamentalment una tradició de l’esperit — es va bolcar exclusivament en qüestions econòmiques, de creixement i acumulació de riquesa, i va oblidar totes les altres coses, fins i tot la infausta història dels nacionalismes, que tornen a resorgir sense vergonya. Per a la meva generació, nascuda amb la democràcia, Europa era la gran oportunitat de viure en una comunitat supranacional, unida per una tradició intel.lectual i cultural que ha depassat, ja fa molt de temps, les seves fronteres geogràfiques, incorporant Amèrica i molts altres llocs del món que han volgut afegir-se a les preguntes d’Europa. Però aquesta oportunitat s’està perdent, de fet s’està destruïnt, en primer lloc per una secularització que s’ha substituït per una religió dels diners. I desprès perquè els europeus, com diu Agamben, estem perdent la relació amb el nostre passat, que és el que ens constitueix i el que dóna vida als nostres vincles.

(Entrevista a La Vanguardia, 18.VIII.15)

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.