Gràcies Johan

El meu pare, al qui li dec tot, sempre em diu que el meu primer ídol va ser Artola i que el dia del Steaua no vaig parar de plorar en tota la nit. Jo crec que és impossible, no es pot tenir ídols amb 2 anys i plorar per futbol amb 5. Veig els meu nebots amb 5 anys i no tenen ídols i amb prou feines saben qui és Messi i ja està. Bastant més normal, tot té el seu curs, ja arribarà. Ell insisteix que sí, que estava obsessionat amb ell i amb el seu jersei verd i que després de la final de Sevilla no volia anar a l’escola. Això explicaria com pot arribar a estar de tarada una persona amb el Barça. No deu ser fàcil per un pare llegir a la carta dels Reis de l’any 83 que el seu fill vol la samarreta d’Artola o l’any 88 els pantalons d’hanbdol de Lorenzo Rico. Un autèntic psicòpata del Barça, per això no tinc fills. I ho trobava, sempre ho trobava tot.

Anar cada 15 dies al camp des dels 2 anys, passant per sota del torn, assegut entre els meus pares, finalment va tenir premi. Disfrutar del Dream Team, l’equip més boig que s’ha parit mai. I aleshores tot va canviar. Estem celebrant la quarta lliga seguida, crits de “campeones, campeones”, no ens ho podem creure, una altra vegada a l’última jornada, però de sobte el camp es queda mut, el silenci més llarg i incòmode que jo recordo en un camp de futbol, tothom està escoltant el Puyal per la ràdio. “Penal a favor del Depor, papa, queden 3 minuts”. “Tranquil que el fallaran”. Aquella plorera sí la recordo, impossible d’oblidar, un dels dies més feliços de la meva vida. Amb el Johan tot podia passar.

Aquest Nadal vaig tenir l’indescriptible plaer de dinar amb l’hereu de tot això. “Joder, el més gran, el mite”, va ser la meva salutació.“No, no t’equivoquis, el més gran és el Johan, no ho oblidis mai”. Doncs això, paraula de Déu.

Gràcies Jordi F. per poder conèixer el pare i gràcies Jordi B. per poder conèixer el fill. Encara no sé quin Jordi em farà conèixer a l’esperit sant.

Gràcies Johan

Show your support

Clapping shows how much you appreciated Jaume Torres’s story.