Banderes, ‘contradiada’ i perspectives de futur

Moment on es va increpar a un grup de persones amb la bandera mallorquina que es manifestaven a La Diada de Mallorca el passat 30 de desembre. Font: Diario de Mallorca

30 de desembre, carrer de Sant Miquel a les 19.30 de l’horabaixa. La manifestació per la Diada de Mallorca de 2017 avança cap a la cantonada del carrer Marie Curie, on està previst que acabi. Al seu pas, botiguers i botigueres del llarg i estret carrer, miren perplexos l’escena. Molts fan cara de no saber de què va la cosa, i d’altres, simplement no combreguen amb els crits i banderes que desfilen. S’escolta un aïllat “viva Espanya”, amb gust de certa impotència.

El més interessant en relació al nombre de manifestants, no va ser el relatiu a la Diada, sinó als assistents de la ‘contradiada’ per reivindicar sa teva mallorquinitat o sa nostra Diada és dia 12 de setembre, ambdós organitzats de forma anònima a través de les xarxes socials –encara que no és difícil imaginar qui pot estar darrere–.

D’aquell grup van sortir una vintena de persones amb banderes constitucionalistes que increparen a la multitud. Casualment, al mateix lloc on fa uns mesos –durant una manifestació a favor de la unitat d’Espanya– es va destrossar la paradeta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Joc de banderes

Durant l’enfrontament verbal –es pot consultar en vídeo– es va visualitzar, potser per primera vegada, la desarticulació de l’ús de la bandera mallorquina exclusivament pel sector gonella. Forçant-los a contradir-se.

Si bé aquest grupuscle no representa expressament a tots els que es van manifestar a Plaça Espanya, sí que demostra com les persones que es defineixen com espanyols i mallorquins –o balears–, també poden increpar la bandera que han utilitzat –únicament ells– fins ara. Això es veu quan al final de la gravació treuen la pancarta que abans havia presidit la contradiada oficial –juntament amb la del partit ultranacionalista VOX– amb el lema “som balears españoles”.

El periodista Jaume Ribas va dedicar un fil a Twitter per tractar aquest cas, on deia que “recuperant l’ús de la bandera de Mallorca per al mallorquinisme ens dotam de símbols propis acceptats per la majoria de mallorquins”. Aquest punt és important perquè ja va teoritzar fa un temps a un article titulat “La bandera del mallorquinisme polític”. Ribas senyalava que “L’elecció, exhibició i defensa d’una bandera s’ha de fer des d’un punt de vista “laic”. Això és, basant totes les anàlisis i les propostes en la seva utilitat política i en la seva capacitat de seducció i eixamplament de les bases”.

Al text, també deia el següent: “que el mallorquinisme progressista s’apropiï, exhibeixi i faci un ús polític de la bandera de Mallorca –la quadribarrada vertical amb el castell–. És a dir, que es treballi intensament per l’associació de la castellada a l’ideari mallorquinista”. Això es va articular aquesta passada Diada, veurem si el procés es repeteix i s’amplia el seu ús.

Contradiada

La gent que es va convocar a Plaça Espanya, per mostrar el seu total desacord amb la Diada de Mallorca del 30 de desembre, revela novetats interessants. Per una part, les dues manifestacions van respondre quasi exclusivament al procés que s’ha viscut a Catalunya. Uns demanant la sortida dels presos i a favor de la independència o la sobirania, els altres, impugnant tot allò per temor que l’ocorregut al Principat es comenci a gestar a les Illes. Les perspectives de participació eren altes, però només el sector contrari a la Diada va augmentar proporcionalment respecte d’altres anys.

Aquesta contradiada pareix que es tornarà a repetir l’any que ve, i ja han aparegut comentaris a les xarxes amb pretensions de canalitzar i mobilitzar aquests sectors de cara al nou any. De fet, és a internet on tot això ha estat possible. El periodista madrileny Daniel Bernabé escribía a La Marea: “mientras que la izquierda parece necesitar de análisis, contexto y una cierta estructura de pensamiento previa para la construcción de discurso a la ultraderecha le vienen bien lo fraccionado, la ambigüedad de significantes y la velocidad de información que apenas deja tiempo para detenerse en nada”.

És interessant veure com els gifs i memes són una arma política molt utilitzada pels trolls més reaccionaris als comentaris de notícies de mitjans digitals illencs o a les plataformes socials. També és comú l’ús d’imatges sense cap valor documental, que tergiversen dades o fets deliberadament.

Perspectives de futur

A l’ofrena floral que es realitza anualment front l’estàtua del rei Jaume I, s’escenifica l’enfrontament directe entre el sector independentista illenc i l’unionista –integrat per gonelles, espanyolistes i partits d’extrema dreta com VOX–. El nombre d’assistents és major per part dels primers i, els segons, han ampliat –molt lleugerament–, la seva participació respecte d’altres anys. Ara bé, la societat balear es manté aliena a tot això, segueix sent un assumpte defensat per dues minories. Només basta veure que el nombre de transeünts, era immensament superior.

Durant els últims mesos de l’any 2017, s’ha començat a obrir un debat que no ha estat seriosament tractat mai per cap de les forces sobiranistes i independentistes; l’heterogeneïtat social. Una part molt important de la població, despolititzada, que és immigrant o pertany a la segona o tercera generació, no s’ha sentit mai interpel·lada perquè no hi ha hagut cap discurs polític amb pretensions de fer-ho.

L’ús d’una determinada bandera i la raó de ser de la Diada de Mallorca, pareix que s’incorporaran al debat aquest 2018. A més, com deien recentment a una entrevista pel Diari Jornada els autors del llibre Somnis Compartits, “la idea de Catalunya com a mirall i far” enfront l’opció de “cercar els màxims consensos dins un bloc que sigui el catalanisme i a partir d’aquí podrem construir majories socials que ens permetin fer un bot endavant”, pareix que es comença a reflexionar dins el sobiranisme.

Comença un nou any carregat de debat, on veurem com evolucionen aquestes idees dins dels moviments progressistes illencs i com s’organitzen els blocs civils simpatitzants dels discursos de Ciudadanos o del Partit Popular. Aquests últims dependran de què passa amb Catalunya i com el Govern reacciona a un probable atac vinculat al decret lingüístic a la sanitat, la immersió i l’escola pública per desestabilitzar un executiu balear que, després de més de dos anys de legislatura, es va erosionant progresivament.

Més articles, entrevistes i reportatges a:

Like what you read? Give Kike Oñate a round of applause.

From a quick cheer to a standing ovation, clap to show how much you enjoyed this story.