Els torrons i Sergio González
L’entrenador de l’Espanyol es podrà menjar els torrons tranquil·lament i, per tant, ens n’hem d’alegrar perquè això és sinònim de que l’equip està en una posició còmoda de la classificació.
Cal remuntar-se a l’inici de la temporada passada, una època on Javier Aguirre encara tenia bons números, per trobar-se un Espanyol sumant nou o més punts en quatre jornades de Lliga consecutives. Un fet que demostra que el que ha aconseguit Sergio durant el mes de desembre no ens passa sovint i, per tant, no és fàcil: sumar nou punts de dotze possibles estant contra les cordes i visitant el Camp Nou.
L’Espanyol tenia onze punts a la jornada dotze i arriba a l’aturada nadalenca amb vint punts a la jornada setze. Si a la jornada dotze teníem el quart pitjor registre dels últims vint anys, l’esprint de desembre ens deixa amb el desè registre d’aquests últims vint anys a la jornada setze. Per tant, hem passat d’una posició perillosa i de les pitjors dels últims anys a una posició còmoda i normal.
Estem on molts hauríem signat estar a aquestes alçades de la pel·lícula: desens a la taula i a una distància prudencial de la zona on es reparteixen els números de la rifa per baixar a l’infern. Estem on ens correspon per pressupost i amb l’objectiu de la permanència, de moment, sota control.
Dit això, segueixo pensant que hem arribat gairebé a l’equador de la temporada i l’equip no té gens clar a què juga, una responsabilitat que recau directament en l’entrenador. Els números l’avalen per seguir a la banqueta i tenim un coixí de punts que ara per ara és suficient, però a mi em provoca certa intranquil·litat pensar que la majoria dels punts sumats han estat més per la intensitat i els collons dels jugadors que no pas perquè tinguem un míster que tingui les idees clares.
El gener arriba amb quatre partits molt propicis per posar-se com objectiu repetir el nou de dotze (Eibar a casa, visita al Bernabéu, Celta a casa i Almeria a casa). Posar-nos amb vint-i-nou punts a la jornada vint implicaria la setena millor puntuació dels últims vint anys i una projecció de cinquanta-cinc punts a final de temporada, el que seria la quarta millor classificació final de les dues últimes dècades.
De vegades parlem de posar-nos objectiu ambiciosos. Acabar gener amb vint-i-nou punts és ambiciós però assolible i, per tant, exigir-nos-ho a nosaltres mateixos hauria de ser gairebé una obligació.
Ara bé, si Sergio segueix guanyant partits al ritme de desembre, els que no ens mereixerem menjar-nos els torrons serem els que seguim dubtant de les seves aptituds com entrenador.
Ei, però que si l’Espanyol va bé, no m’importa quedar-me sense torrons!
(Article publicat a PericosOnline).
