Villores viu l’aplec
Els passats dies 29, 30 i 31 de juliol es va celebrar a Villores la XXXVIII edició de l’Aplec dels Ports. Durant estos tres dies van haver concerts, teatres, xerrades, una exposició… i com sempre, va ser un cap de setmana reivindicatiu pel territori, la llengua i la cultura.
Villores és el poble més xicotet de la roda de l’Aplec, i un dels més xicotets de la comarca, a l’any viuen un poc més de vint persones. Tot i això, la gent jove, i no tant, ha organitzat un cap de setmana amb molta activitat i de molta qualitat.
Perquè com deia el lema de l’edició passada de l’aplec de Villores de l’any 2008: “Si volem, podem!”
Divendres, 29 de juliol
El tret d’eixida oficial, el va donar La Xalera que passades les deu de la nit va arreplegar moltíssima gent a la plaça de la bassa per a gaudir de l’espectacle inaugural, el qual girava al voltant del creixement d’un arbre que va combinar el vídeo-màping, realitzat per Raül Monterde, amb la dansa i acabà amb una versió aplequera de la Malaguenya de Barxeta amb músics vinguts de tota la comarca:
A continuació, Perkutada, la batucada de Morella, va animar a ballar al públic que es trobava a la plaça a ritme de samba.
Egalité, des de Borriol, van ser els encarregats d’estrenar l’escenari principal amb la seua combinació variada de ritmes que van del reggae fins al rock.
Després, els ja quasi habituals de l’aplec, Pepet i Marieta van fer ballar al públic amb els ritmes més festius. On van tocar la cançó que havien preparat amb videoclip inclòs: Som l’Aplec.
Pirat’s Sound Sistema van tornar a l’Aplec, l’any 2007 actuaren al camp de futbol de Cinctorres després de l’actuació d’Obrint Pas. Es caracteritzen per la barreja dels ritmes jamaicans de finals dels 60 amb el hip-hop i sempre cantant en català, es van poder sentir temes molt coneguts com Mossos d’esquadra o Bombes.
Dissabte, 30 de juliol
Trobadorets va obrir la programació del dissabte al matí, mares, pares, xiquets, xiquetes i molta gent jove que encara no s’havia gitat buscaven alguna sombra, al sol no es podia estar, per a poder cantar i ballar.
En finalitzar el concert, Vicent Torrent, component d’Al Tall, pujà a l’escenari a inaugurar l’espai Tio Canya i cantar la cançó que ell mateix va escriure, acompanyat de Trobadorets, de José Vicente Castel a la dolçaina i fins i tot va haver-hi un Tio Canya i el seu fill disfressats per a l’ocasió.
Seguidament, Assekes pujà a l’escenari per a barrejar el rock, el ska i el punk, i per descomptat vam cantar la cançó del Mero.
La vesprada del dissabte va ser per a les propostes comarcals:
El Centre d’Estudis dels Ports commemorà els 30 anys de la seua creació amb la presentació d’una exposició i d’un nou número dels Papers dels Ports, revista de treballs d’investigació sobre la comarca.
Mònica Segura i Xema Moles presentaren Api-Villores: una iniciativa eco-turística que pretén donar a conéixer el món de les abelles amb activitats dirigides per a persones de totes les edats.
I finalment, s’inaugurà l’exposició la Nit dels Ports realitzada per un grup d’aficionats a la fotografia nocturna, Alberedes 52, que s’han recorregut tota la comarca per a captar imatges espectaculars.
Per acabar la vesprada, la Muixeranga de Castelló i la de Vinarós van oferir un gran nombre i molt divers de castells humans.
El Diluvi va obrir la nit musical a l’escenari principal. Barregen la cúmbia, el reggae, la rumba, la música tradicional valenciana o la cançó d’autor. Tot i només tindre tres anys de vida han aconseguit posicionar-se amb una sonoritat molt especial en el panorama musical valencià.
ZOO van ser els encarregats d’acabar d’alçar la pols, la poca que quedava per alçar, amb l’espectacular concert que van oferir barrejant el hip-hop, el rap, el rock, el ska i l’electrònica. Després de la presentació del disc Tempestes vénen del sud (2014) i de la gira d’este estiu, es prendran un temps per a compondre nou temes i durant el pròxim any o l’altre presentar un nou treball discogràfic.
Los Draps, vinguts des del Matarranya, oferiren un concert potent amb el so que els caracteritza de la dolçaina aragonesa barrejada amb el ska, el folk, el punk…
Diumenge, 31 de juliol
Diumenge cap a les 12 del matí, un bon nombre curiosos s’aproparen a la plaça de l’església de Villores per a conéixer com s’elaboren les espardenyes. Durant els últims segles, generació rere generació han aprés este ofici totalment artesanal. Possiblement, estes tres dones i este home siguen de les últimes persones que hagen dedicat tota la seua vida a la producció d’este tipus de calçat.
Mireia Vives i Borja Penalba van estar a la cloenda de l’Aplec on van presentar l’Amor fora de mapa, l’últim treball discogràfic, les cançons i poesies que es poden escoltar formen part de la novel·la del mateix nom de Roc Casagran editada per Sembra Llibres.
Vaig tindre el plaer d’entrevistar-los i els podeu escoltar al podcast:
Abans de l’últim concert, era el moment del discurs, de les emocions, de fer valoració de tot allò que durant un any han estat preparant, desinterassadament, i que estava arribant a la seua fi. També era el moment del relleu, i per això a l’escenari van pujar els joves de la Mata per a rebre el premi Vicent Ventura que ha rebut l’aplec per les seues trenta-huit edicions i per a dir que la roda continua.
Per acabar, el concert de Skatuttipresto ens va fer ballar però sobre tot riure per la seua selecció de “temes clàssics valencians”: de l’Ovidi a Chimo Bayo.
Perquè que com deia el lema de l’anterior a aplec de La Mata de l’any 2009: Una comarca unida, és una comarca viva.
