Early Music Morella: un viatge per l’Edat Mitjana i el Renaixement
El so de la xeremia, de la viola de roda, del sacabutx, de la viola de mà o d’arc, el llaüt… van sonar uns anys més en la V edició de l’Early Music Morella. Entre el Veris dulcis in tempore que trobem en el Carmina Burana, una col·lecció de cants goliards del segle XII i XIII, interpretada per Capella de Ministrers i la representació de la Dansa de la Mort a càrrec d’un gran nombre de músics, tant d’alumnat i com de professorat, només el van separar quatre dies.
Als matins hi havia classes, a les vesprades conferències i a partir de les huit de la vesprada hi ha un concert de música renaixentista, medieval o tradicional. Tots ells en espais ben diferents des del convent de Sant Francesc als carrers, passant per la sala del Justícia, la Basílica Arxipestral o el teatre.
En esta publicació, podeu vore fotografies i vídeos de tots els concerts als quals vaig assistir, ressenyes sobre els concerts… A més, també teniu l’enllaç al podcast amb la crònica sonora de quatre concerts que allí es van celebrar. Pròximament, compartiré amb vosaltres el podcast amb l’entrevista d’Eliseo Parra i un altre amb la de Carles Magraner.
Dissabte, 23 de juliol
Després del concert de campanes que es va poder gaudir a les portes de la basílica arxiprestal, vam començar L’últim Pelegrinatge de Ramon Llull, títol de l’últim treball discogràfic de Capella de Ministrers, on Carles Magraner ens proposa un viatge musical per la Mediterrània medieval de la mà dels viatges de Ramon Llull.
Sota l’imponent convent de Sant Francesc vam navegar des del Veris dulcis in tempore, que citava anteriorment, fins a cançons tradicionals de Grècia o d’Àsia Menor. Tot i que les referències que Ramon Llul va fer en els seus escrits sobre la música són breus, segons ens va explicar Carles Magraner, sí que va dir que “la música estava feta per a lloar a Déu”.
Podeu escoltar el disc complet L’últim Pelegrinatge de Ramon Llull de Capella de Ministrers a Spotify.
Diumenge, 24 de juliol
En la basílica arxiprestal de santa Maria la major, quasi com si d’un concert de ministrers del segle XVI o XVII, Ensemble La Danserye va oferir un concert tant de música sacra com profana: himnes, motets, seccions de missa, danses, cançons, chansons… Tot este repertori que ells interpreten és, únicament, amb instruments de vent, ja que segons ells em van explicar fins un pocs de segles després, la interpretació amb instruments de corda en les esglésies era quasi inexistent.
Una de les característiques principals i quasi única a l’Estat d’esta formació, és la varietat d’instruments que poden arribar tocar durant el concert, de la mateixa manera que feien els ministrers renaixentistes, un mateix intèrpret pot arribar canviar de tipus d’embocadura (de bec, llengüeta de doble canya, llengüeta de canya simple, broquet…) desenes de vegades. Açò impedeix l’especialització d’un intèrpret, que tan acostumats estem en l’actualitat; i per altra banda, han de saber acostumar els llavis a estos canvis.
Esta aproximació a la realitat dels ministrers de l’època, ho busquen, també en altres sentits com el faristol, les partitures o els instruments. En el primer cas, és una reproducció dels models de les catedrals de Jaén i Pamplona. En el segon cas, són reproduccions facsímils dels manuscrits, en este concert les fonts van ser: el llibre de la polifonia XIX de la Catedral de Puebla (Mèxic), el manuscrit 975 de la Biblioteca de Falla de Granada i el “Codex Lerma” que es troba en la biblioteca d’Utrecht (Holanda) però va pertànyer a la Col·legiata de San Pedro de Lerma (Burgos). I per últim, els instruments són també reproduccions d’originals de l’època.
Dilluns, 25 de juliol
La sala del Justícia va ser l’escenari perquè Maria Jonás a la veu i Manuel Vilas a l’arpa interpretaren Frauenlieder, Chansons de Femme i Cántigas de Amigo. Les primeres són composicions alemanyes, les segones franceses i occitanes, i les últimes gallegues.
La part musical de totes les Cantigues que va interpretar eren originals, menys una que Maria Jonás seguint la manera d’estes composicions va crear una melodia pròpia.
Dimarts, 26 juliol
Passades les huit de la vesprada, el públic atentament escoltava com les mans d’Eduardo Egüez passaven per les cordes d’una viola de mà, vihuela en castellà. Interpetrà composicions dels autors més importants de peces per a este instrument com Luys Milán (1500–1561) o Luys Narváez (1500–15??).
Al podcast podeu escoltar com va sonar Gritos dava la morenica. Una composició d’Esteban Daça (1537–1594) que va fer a partir de la transcripció de música per a viola de mà i una veu.
De fet, Daça va destacar pel seu treball de passar la música polifònica de diverses veus, a viola de mà i una veu. En el concert només vam sentir la viola, no va ser cantada. Així que, si us interessa saber com sona us convide escoltar esta interpretació que fan Nuria Rial a la veu i José Miguel Moreno a la viola de mà.
Dimecres, 27 de juliol
La música va tornar al convent de Sant Francesc la vesprada del 27 de juliol, en un concert inèdit interpretaren l’Ad vesperas Corporis Christi, l’ofici de la vespra del Corpus Christi, de principis del segle XVI de la cort de Ferran el Catòlic. Segons em van explicar part dels intèrprets, el que allí es va poder vore i sentir era una aproximació bastant fidedigna de com hauria pogut ser en l’època, menys l’inici, el preludi instrumental, que hauria d’haver sigut pels voltants del monestir i no en l’interior.
Durant el concert partiparen quatre formacions: la Capilla Musical_LAB dirigida per Isaac Alonso, Ensemble La Danserye, l’Alta Capella dirigida per Sile G. Schulze i els que interpretaren el cant gregorià van estar dirigits per Paloma Gutierrez.
Es van poder sentir diferents gèneres: les entonacions (fórmules simples de recitació per a versicles, oracions, benediccions), la salmodia, les antífones del cant pla, les polifonies de tradició semiimprovisada, motets…
Quan eren quasi les onze de la nit i sense amplificació de cap tipus al teatre municipal de Morella, Eliseo Parra començava amb un cant de batre de Xàbia. A continuació, Mara Aranda interpretava el Romanç de la Porquerola, estos dos temes els podeu escoltar al podcast. La primera part dedicada a la música tradicional valenciana va acabar amb una havanera que va compondre la música el mateix Eliseo Parra i la lletra de Vicent Torrent d’All Tall, que cap a finals dels anys 70 va formar part d’esta formació musical, també ho podeu escoltar al podcast.
La segona part va estar dedicada a la tradició castellana, al podcast podeu escoltar El Señor Platero. La tradició musical sefardí va tancar el concert, que a continuació podeu vore i escoltar tres fragments:
Dijous, 28 de juliol
L’últim dia va ser el torn de les audicions, l’entrada de l’ajuntament de Morella, els carrers o el convent de Sant Francesc van ser els espais triats per a interpretar. En el cas d’Eliseo Parra, a més de músic, també professor de percussió tradicional triaren el carrer per a tocar jotes, sevillanes… Dos fragments del que va passar:
A la vesprada, el professorat i l’alumnat es concentraren tots al convent de Sant Francesc per a interpretar la Dansa de la Mort. A més, en este també col·laboraren els Gaiteros de Morella.
Durant cada dia d’estes jornades, a les portes de l’ajuntament va haver-hi una exposició d’instruments musicals de la tradició medieval espanyola, una col·lecció de Jota Martínez i Mara Aranda. Si esteu interessats, podeu seguir l’activitat a una pàgina de Facebook en què parlen, publiquen fotografies…
En este enllaç, podeu escoltar la crònica sonora de l’Early Music Morella amb fragments dels concerts de Capella de Ministrers, La Danserye, Eduardo Egüez, Eliseo Parra i Mara Aranda:
Si teniu qualsevol dubte, ací teniu el programa complet amb informació dels concerts i dels professors / intèrprets.
A gaudir de la cultura!
