contra l’art

No totes les obres d’art són polítiques. Però sempre ho és, per deformació, la mirada del públic.

L’home és un animal polític. Aristòtil.

Podem deduir que tota expressió artística és política per deformació. Si l’home ( en direm persona d’ara endavant), si la persona és un animal polític, les seves activitats també ho són. 
Però tenim artistes que eludeixen les seves responsabilitats. Entregats a la Mega Màquina. Lluny de la l’escletxa que els va portar fins al cim on són ara. 
Aquest tipus d’art, aquests tipus d’artistes, apolítics, productors i crítics incultes que fan cup-cakes culturals del foc de prometeu per a Hansel i Gretel.

L’art comercial, és a dir, l’art que li funciona a l’empresari, en el meu cas el teatral, pot tenir bellesa però si no té fons, sentit per l’artista, en dos dies acabarà sent un gerro verd. I morirà ell i l’artista.

Que l’artista sigui el paleta que surt de l’escletxa.

dramaturg i timoner alencàrrec.
2017