Aires de muntanya #228/366

Lluny de la calor, la gent, el soroll i la manca d’aire marxem a la muntanya. La nostra estimada muntanya. La mare que ens regenera, ens cuida, ens abraça i ens dóna el seu silenci i puresa perquè ens poguem refer de les nostres aventures, viatges, experiències i vivències, i ens recorda quina és la nostra essència.

Necessitàvem tornar a les nostres arrels per respirar l’aire pur, veure la verdor dels seus arbres i escoltar el seu silenci. Sempre ens quedarà la muntanya després de tot el que caminem en el nostre periple personal i col.lectiu.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.