Del 2 al 3 #264/366

Hem fet un canvi. Deixem enrere el 2 per endinsar-nos al 3. Del tu i jo, al tu, jo i ell/a. Ens acostem cada vegada més a un Nosaltres més gran. La Vida ens dibuixa un escenari diferent, nou, desconegut. Sembla ser que adonar-se del que succeeix forma part d’aquest nou territori. Adonar-se vol dir obrir els ulls allò que és, allò que un és. Significa obrir-se a la sensibilitat pròpia i la dels altres en un procés d’acceptació i questionament permanent. La Vida és per viure-la, no té receptes. Té camins, experiències d’altres que ens poden ajudar en la pròpia Vida, però ningú podrà viure per nosaltres el nostre procés i experiència vital.

Avui ha estat un dia ple, feliç. Ple de sorpreses de les persones que ens estimen, ple de somriures i alegries que fan més agradable aquest canvi. Un canvi que ve de la natura, de la decisió de néixer. Una decisió que implica una presència, una responsabilitat i una contribució com a respecte a la mateixa Vida.

Aprofito aquestes línies per donar les gràcies a totes i cada una de les persones que formeu i heu format part de la meva experiència vital. Sense vosaltres no hauria estat possible. Que continui i que no s’aturi, que estem aquí per aprendre, per gaudir i també per conéixer el dolor, per estimar i odiar, per tenir por i per ser valents, per volar i per saltar més alt, per tot això i per molt més. Recordem que la Vida és un regal i que estem aquí per gaudir-lo, compartir-lo i fer-lo créixer.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.