Marrakech #217/366

Altes temperatures. Aire calent. Carrers laberíntics a on perdre’s. Gent a riuades a tot arreu. Motos i cotxes sense normes. Colors. Olors. Roba. Sabates. Menjar. Veus marroquines sense descans. Però sobretot, negoci i regateig. De qualsevol cosa en fan negoci. Viuen per vendre el que sigui a qui sigui i quan sigui. Valors contraposats als nostres respecte al paper de la dona, al menjar, al silenci, al respecte a la pròpi llibertat d’expressió i de ser, al treball i l’edat per fer-ho, els negocis, els horaris i ritme vital, etc. Xoc cultural. Això sí. Hi ha espais «secrets» com els Riads que es converteixen en petits oasis de calma, pau, tranquilitat i bonica arquitectura on pots trobar-te amb tu mateix. De fet, crec que tenen aquesta funció més enllà d’acollir la gent com petits hostals autòctons.

L’aventura continua, però la nostra Terra sempre serà casa nostra. Seguim!

Show your support

Clapping shows how much you appreciated Xavier Pujol Auden’s story.