Menjar-se el món #055/366

Avui ha sigut un dia intens de feina, de projectes i de converses amb gent que estimes i aprecies. En una d’aquestes converses he pres consciència que el ritme de Vida dels joves, els que encara no tenim 30 anys i tenim inquietuds, projectes, idees, passions…i a més les volem portar a terme per deixar el món millor, és trepidant i vertiginós.

He pres consciència que l’últim any viscut equival a 5 o 6 anys de Vida. He pres consciència que he corregut molt, moltíssim i que això té coses positives i d’altres que no tant. Quan un vol arribar a un lloc perquè l’ha tocat amb els llavis però no està prou madur per integrar-lo plenament, córrer el risc de voler menjar-se el món i quedar-ne tip, saturat abans de poder-lo digerir. Per tant, cal ser conscient que tot i les forces, les il.lusions i la joventut, tot té un ritme i que cal viure el present plenament. El demà ja vindrà. L’ahir ja no hi és. Només hi ha present. Córrer massa et pot desgastar, et pot cremar i cal cuidar-ho perquè tenim tota la Vida per davant. Gràcies per la conversa Blanca. ☺

Show your support

Clapping shows how much you appreciated Xavier Pujol Auden’s story.