Sobre autèntica regeneració democràtica

Últimament es parla sovint, s’escolta, el terme “regeneració democràtica”. Però després passa que aquests suposats partits de nova política arriben al moment de decidir alguna cosa, i sucumbeixen a la criticada vella política d’una manera encara més escandalosa i contradictòria amb la pròpia hemeroteca del que s’ha vist mai.

Amb tot això, alguns se n’han adonat. I precisament, estan forçant per una autèntica regeneració interna. Perquè és més que necessari, perquè és un moviment natural i orgànic. Col·locar “cares noves” ni pel simple fet de fer-ho ni a canvi d’advocar a una destrucció sistemàtica de tot allò que et precedeix.

Aquest divendres i dissabte, el PDC celebra altre cop unes primàries. En aquest cas, el que ens implica, a la Federació de Barcelona. Pels que no n’estigueu familiaritzats, podríem dir que és l’òrgan que “dirigeix” el partit en l’àmbit institucional de la ciutat. Agrupacions, militants (associats)… tot allò que últimament sí que hem oblidat, i ha ajudat també a aquesta degradació i falta d’imatge realista sobre qui forma els partits, com treballen i què fan.

Molts han criticat que fer públiques aquestes “baralles” internes és dolent pel partit. És donar senyals de debilitat. Jo crec que és un senyal clar i inequívoc d’una nova generació, d’un autèntic canvi. Perquè ningú és perfecte. Perquè els líders, les persones que organitzen el dia a dia i amb qui els militants s’haurien d’emmirallar, poden ser molt diferents. I tots els associats han de poder dir-ne la seva.

Evidentment, cadascú és lliure de mirar, buscar i triar qui més li convenci. En el fons, el que és innegable és que es presenten 3 candidates amb experiència i passió. Però jo hi buscava una mica més. La mica més que ens fa falta. Algú que transmeti, que il·lusioni. Que tingui experiència, que sàpiga de què parla, però que vingui fresc i il·lusionat. Evidentment, algú que es presenta no sota el seu nom públicament, sinó que es presenta com a equip. I un bon equip. Algú predisposat des d’abans de guanyar a ja sumar; que ja pensa en com podrà treballar amb els altres candidats.

Jo dissabte votaré a la Mercè Homs, al Genís Boadella i a l’equip de Sumem!. Perquè vull algú que sigui capaç d’unir a tot el PDC sota una estratègia i objectiu comuns. Algú que sigui capaç de preparar el partit que recuperi Barcelona el 2019. Tot el meu suport i ànims. Que la feina honesta i ben feta tingui la seva recompensa.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.