Sobre banderes perennes

Senyeres descolorides. Penjades a les terrasses. Hi porten uns quants anys, allà. Cada cop en són més i cada cop tenen menys color.

Algun dia les traurem, és evident, si arriba el dia com esperem. No les hem concebut com símbol etern, i no ho són pas. Son efímeres i reivindicatives. No són la nostra bandera, són un emblema.

Algun dia les traurem, gairebé blanques de tants anys a l’exterior. Les doblegarem lentament i tremolosa, atònits del que està per esdevenir. Però el primer guany ja el tindrem. Les esperances seran renovades.

Buscarem llavors el pròxim emblema a penjar, que representi la nova aspiració. Anem de salt en salt, de lluita en lluita, fins que perdem el color i ens tornem blancs.