I ara de què parlaràs? Doncs mira; us donaré la brasa amb les coses que m’entusiasmen. I si no us interessa, doncs no ho llegiu i ja està.

Samurai Jack és una sèrie d’animació amb 4 temporades de 13 episodis de 20 minuts cadascuna. Però abans de posar-me amb la sèrie, deixeu-me que us expliqui quí hi ha al darrera.

Genndy Tartakovsky és un senyor rus, que amb 7 anys es va mudar als Estats Units, amb la família, sol no, era massa petit; i amb el temps crea i/o participa en algunes de les millors sèries d’animació dels 90. Participa a sèries com Tiny Toons, Batman The Animated Series o The Critic, però quan realment fot el pet gros és quan al 1996 crea El Laboratori de Dexter. Sèrie que dona per un altre post, però que si no heu vist; mereix una bona repassada. La histèria i l’slapstick portats al límit. Allà dins també hi era Seth MacFarlane, oju. Després del Laboratori de Dexter, i de col·laborar amb el seu colega i reivindicable Craig McCracken (quin nom més guapo, McCracken) a les Supernenas (magnífica també); decideix fer la seva obra més personal. Samurai Jack

De què va Samurai Jack? És molt fàcil d’explicar. Al Japó feudal, el dimoni transformista Aku es disposa a acabar amb l’imperi del pare d’en Jack. Aquest, que no és curt, i es veu venir el percal, envia el seu fill a voltar uns anys pel món on aprendrà dels més grans mestres del combat, de la navegació, de la meditació, etc, per convertir-se en un guerrer formidable. Quan torna a casa uns anys després, Aku ha esclavitzat el seu poble. En Jack, i la katana màgica del seu pare, que dona la casualitat que és la única arma que pot fer mal Aku, són la última esperança. Després d’una intensa lluita, Aku, que no és pas burru, li llença un encanteri que el traslladarà uns milers d’anys al futur. Amb la previsió que, quan en Jack arribi, ell ja haurà tingut temps de conquerir el món, i derrotar en Jack serà un joc de nens. Compte, això que us he explicat ens ho expliquen tot al primer episodi. Un exercici de narrativa, disseny i guió espectacular. Una obra mestra de l’animació televisiva.

Durant la resta d’episodis, veurem en Jack voltar per aquest món futurista plagat de robots extranys, animals antropomòrfics i monstres de tota mena, per derrotar Aku i tornar al Japó medieval amb la seva família. I això no es pot fer repetitiu? Doncs no amics, per què cada episodi és un món diferent a l’anterior.I quins mons! Gangsters robots, Escocesos violents, Senglars rednecks, monjos, ninjes, criatures submarines, aliens rapers… I tot això fent que cada episodi tingui una estètica diferent, una altra aventura, uns personatges completament diferents, una banda sonora treballada per cada moment i, sobretot; lluites.

En Jack té un problema, és massa empàtic. Per tant, sempre que es trobi algú amb un problema el posarà per devant dels seus interessos, i esclar, fa que sempre estigui ajudant gent i la seva lluita contra Aku no avanci.

Una de les premises de Tartakovsky era fer una sèrie d’acció. I violència, i desmembraments. Sí, desmembraments. Però com que no podia fer-ho, és una sèrie de Cartoon Network, només veurem com desmembra robots. Però amb quin art.

L’altre dia vaig triar un episodi a l’atzar, ho faig molt això, no tenen una continuïtat i sempre és bo. En Jack ha de pujar una muntanya amb uns monjos, res més. I hi troba uns monstres. Punt. A partir d’aquí, acció. Una planificació de les seqüències molt cinematogràfica, pantalles partides, silencis, èpica. I així amb qualsevol dels capítols. Ah, i sentit de l’humor. Tot i això, és una sèrie molt reflexiva, no se jo si un nen aguantarà aquests silencis dels que parlo, o aquests planos seqüència on veiem els magnifics escenaris. Sí, magnífics. Per què si alguna cosa té aquesta sèrie, a banda de tot el que ja us he explicat, es que és preciosa.

Sí. Et pots quedar embobat veient els dissenys dels escenaris o dels personatges. Aquest disseny tan personal de tartakovsky que haviem vist a Dexter, s’exagera i s’adapta a tots els pals que toca la sèrie. En aquest cas, millor que les meves paraules, us deixo amb imatges dels dissenys de personatges.

I dels escenaris. Els he mirat molt, els admiro molt, hi ha molta enveja sana aquí. Als d’aquesta sèrie i als de Batman, però aquests son tan variats, hi ha de tot. Són magnífics. De nou, imatges. Callo.

I per acabar, la música. Al ser una sèrie amb molt poc diàleg, la música és molt important. Necessites que acompanyi la narració visual, que t’expliqui la història i et situi en l’atmosfera. I ho aconsegueix. Al ser episodis tan diferents, cada capítol té la seva música, sorprenent i diferent. Com que tinc tendència a quedar-me embadalit mirant-la, m’ajuda molt a entrar en trànsit i arribar al nirvana de l’animació.

En resum. Una sèrie per gaudir mirant-la. Per seure, agafar un episodi, qualsevol, i passar 20 minuts inmers en la seva atmòsfera, amb aquells decorats preciosos, la música que t’atrapa i et porta a l’ambientació on en Jack, per un motiu o altre, acabarà desmembrant robots amb un estil que envejaria qualsevol samurai.