La campanya del diari ARA contra Ada Colau

Fa exactament dos anys, vaig venir a estudiar periodisme a Barcelona. El meu pare m’havia inculcat un gran amor per les meves arrels i la meva llengua. Per aquest motiu, quan vaig arribar a Catalunya un nou món es presentava davant meu, em sentia identificada amb un mateix poble, com un batec que se sentia movent-se a través de totes les mans que formaren la cadena humana l’11 de setembre.

El diari ARA va sorgir en aquest moment, responent a una necessitat natural d’un poble a expressar-se davant uns mitjans de comunicació públics de l’estat espanyol que no donaven cabuda a les diferents nacions que convivim en un mateix territori.

Em vaig convertir en una lectora acèrrima del diari, era el primer que llegia al dia i l’última web que consultava abans de dormir. Era un mitjà seriós, modern, digital first i que contava la realitat social de Catalunya humilment.

Després de dos anys, el panorama polític ha canviat completament. Noves iniciatives locals no necessàriament independentistes i impulsades per la ciutadania tenen la possibilitat d’arribar a l’Ajuntament de Barcelona i fer-se amb el poder de CiU (principal mecenes del diari ARA amb subvencions de més de mig milió d’euros).

Un diari deixa de ser un diari quan deixa d’explicar la realitat social per convertir-se en un pamflet polític disfressat.

Fa dos anys, que Ada Colau pogués arribar a ser alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona, no era ni una possibilitat remota. Al diari ARA podíem llegir que Ada Colau era tot un “exemple a seguir”, no era més que una activista amb ressò mediàtic que anava a molestar als bancs i a impedir desnonaments. Fins i tot Colau va arribar a escriure al diari alguna columna.

Ada Colau i Pablo Iglesias a un acte de Barcelona en Comú

Ara, que apareix de la mà de Pablo Iglesias als actes, ja no agrada tant. Pablo Iglesias és una amenaça pel govern de CiU a Catalunya, que es retroalimenta amb consignes independentistes mentre segueix retallant serveis públics.

Ara, Ada Colau no és més que una “borratxa mediàtica” que té un “discurs tan ambigu que fa impossible de preveure quina serà la seva actitud”, algú que fins i tot “vol prohibir els cotxes per la Diagonal”, que utilitza les imatges del “món casteller” sense el seu permís i que ha gravat un video musical on fa veure que es “trenca de riure” d’una forma “tan falsa com una promesa de Mariano Rajoy”.

ARA, ja no estic subscrita.