Cinc preguntes abans del FC Barcelona — Borussia Mönchengladbach | UCL 2016/17

Darrera jornada de la fase de grups de l’edició d’enguany de la UEFA Champions League. El FC Barcelona rep el Borussia Mönchengladbach a domicili després d’assegurar-se la primera posició del grup C en l’anterior jornada. Un partit que arriba en un mal moment pels dos equips. Els de Luis Enrique porten una ratxa d’empats que es va veure magnificada per l’empat contra el Madrid en els darrers instants del Clàssic; mentre que els homes de Schubert no guanyen en un partit oficial des de la victòria a la Copa Alemanya contra el VFB Stuttgart del 25 d’octubre.

Els alemanys ocupen la tretzena posició de la Bundesliga i estan a només 5 punts de les posicions de descens, mentre que l’equip català és segon a la competició domèstica però encadena 3 empats consecutius. Tot i això, la Champions League és diferent. El Borussia té pràcticament assegurada la tercera plaça que li permetria jugar la UEFA Europa League mentre que el Barça pot apostar per un onze amb jugadors menys habituals.

Totes les claus d’aquesta darrera jornada les analitzem, com sempre, mitjançant “Cinc preguntes abans del FC Barcelona — Borussia Mönchengladbach”.

¿La millor plantilla de les últimes tres temporades?

El partit contra el Reial Madrid va posar en evidència un FC Barcelona que presumia de tenir la millor plantilla de les últimes tres temporades. Aquesta afirmació rotunda de Luis Enrique a les beceroles de la present temporada farà acte de presència cada vegada que els resultats no acompanyin.

Que Luis Enrique fes gala de la plantilla que havia conformat era molt estrany. L’asturià és un home que li costa desviure’s en elogis, i a la primera de canvi deixava anar una frase tant rotunda com ineficient. Des del punt de vista de motivació, era una pedra a la pròpia teulada. Els set fitxatges arribaven i l’entrenador ja els elogiava com si fossin jugadors consagrats i, gairebé, tots ells no tenen més 22 anys.

Ara bé, els resultats escandalosos a principi de temporada contra el Betis, el Celtic o el Leganés semblaven validar l’afirmació del tècnic blaugrana. No obstant això, les lesions van fer acte de presència i aquells que estaven condemnats a ser actors secundaris es van haver de fer un curs accelerat per aguantar l’equip.

El partit contra el Borussia va ser el primer avís però la victòria va evitar la reflexió, contra el Celta van aparèixer les primeres alarmes però el City de Guardiola en la quarta jornada de la Champions League va fer molt mal. Ara bé, la victòria contra el Sevilla fóra de casa van tornar la felicitat momentània. Màlaga, Reial Societat i Reial Madrid van agreujar la crisi de confiança d’un equip que sense Iniesta havia perdut el rumb.

Aquesta plantilla per arguments segurament és millor que la de la temporada anterior i que la del segon triplet però no perquè els jugadors siguin vint-i-cinc vegades millors sinó perquè l’entrenador actual aposta per un futbol més alegre més de Rakitic, més d’André i més de Rafinha. Ara bé, en els moments en què Rakitic, André o Rafinha han hagut de subjectar el mig del camp de l’equip, l’equip mirava a la banqueta buscant una solució.

¿S’esgota l’estil sense Iniesta?

Era el minut 60 quan el Camp Nou es posava dempeus per rebre a Iniesta. El manxec havia estat absent des del 22 d’octubre i l’equip havia anat de baixada d’encà que Iniesta no hi era.

Sembla difícil pensar que un sol jugador pugui tenir tanta influència en el joc d’un equip de futbol on hi ha Messi o Neymar. Ara bé, Iniesta és diferent i indispensable. Només trepitjar el terreny de joc va dotar de l’equip d’allò que reclamava des del partit de Manchester, pausa i control. Busquets va crèixer amb Iniesta al seu costat i André Gomes va saber trobar el seu lloc en el mig de camp blaugrana.

Messi, que havia estat en mode avió els minuts anteriors, es va activar i va connectar en posicions de perill. Neymar va recuperar la seva posició natural i va trepitjar àrea amb molta facilitat. Iniesta estava il·lusionant a l’aficionat blaugrana que després del gol de Suárez només esperava l’empat del Madrid.

A mesura que Iniesta tocava la pilota, el Madrid es feia més petit. El capità blaugrana va tornar i l’equip va revifar d’uns llimbs on es confiava tant amb el talent individual que s’havia oblidat que el futbol és un esport col·lectiu.

Ara bé, el retorn del manxec no és tot alegria, ja que durant la seva absència l’equip català no sabia a què jugava. Significa això que Iniesta ho ha de jugar tot. Significa això que la millor plantilla té unes carències massa grans al mig del camp. Significa això que s’esgota l’estil del Barça sense Iniesta.

L’estil és allò que ha fet gran el Barça els darrers anys. No ens enganyem, no ha sigut Messi, ha sigut la forma d’alimentar a Messi; perquè Messi amb la selecció és només un jugador puntual que apareix en els moments X. I la pregunta que ressona a la ment de qualsevol culer és: qui pot fer d’Iniesta?. Ningú. Només s’ha de trobar un sistema en què altres bons jugadors siguin capaços de fer coses que fa Iniesta, principalment, que siguin capaços de donar pausa a l’equip. Capaços d’evitar les precipitacions i de saber elegir quan accelerar. I ara és un bon moment per trobar aquest algú, perquè pels moments complicats encara hi ha Iniesta.

¿Suplents o titulars?

Partit sense transcendència per l’equip català però que pot ser una oportunitat de luxe per aquella sèrie de jugadors que han de donar una passa endavant i validar l’afirmació de l’entrenador al principi de temporada.

Així doncs, partit per suplents. No. Tornar a repetir l’alineació de dimecres passat contra el Hèrcules seria un error perquè els jugadors cridats a ser suplents o revulsius han d’aprendre a jugar amb els titulars. Per exemple, si Alcácer sempre juga acompanyat de Arda i Rafinha, en el moment de la veritat que haurà de compartir davantera amb Messi i Neymar no sabrà com jugar amb ells.

Luis Enrique ha d’apostar per un model mix amb un o dos canvis per línia. De fet, a la roda de premsa prèvia ja ha assegurat la presència de Messi. Suposem que Iniesta també tindrà minuts per recuperar el nivell de competició.

Dit això, seria un bon moment per fer proves com André Gomes a la posició de 4 o la d’una alternativa del filial a la posició de Sergi Roberto que en les últimes setmanes ha perdut el bon moment de forma mostrat a l’inici de temporada. Els gols del Màlaga i de la Reial Societat neixen d’un error en una acció del lateral de Reus.

¿Com jugarà el Borussia?

L’equip d’André Schubert està més perdut que el FC Barcelona sense Iniesta. En els últims 8 partits el tècnic alemany ha provat cinc sistemes de joc diferents. El 3–5–2 és el més habitual d’aquestes jornades però els resultats obtinguts són els pitjors. Derrotes contra el Hertha Berlin, el 1.FC Köln i el Borussia Dortmund i un empat contra el Celtic FC són els números d’aquest sistema que prioritza el mig del camp.

D’altra banda, el 4–2–3–1 és el sistema que l’entrenador alemany està aplicant a la competició europea des de la derrota contra el FC Barcelona en la segona jornada. Aquest sistema és més defensiu que ofensiu però podria ser una bona solució davant l’equip català, ja que la línia de 3 podria pressionar la sortida de pilota dels catalans pels laterals i la sortida de pilota mitjançant el 4. Aquesta pressió avançada de segona línia obligaria als centrals blaugranes i al porter a un joc més vertical que podria ser interceptat per una dupla física al doble pivot com són Kramer-Strobl.

Ara bé, el principal dèficit de l’equip alemany és l’atac. Un equip que viu en excés del talent de Thorgan Hazard i de Raffael es pot veure amb pocs arguments per intimidar la porteria del FC Barcelona. Probablement, Schubert aposti més pels contra atacs buscant la velocitat de Hazard. De fet, aquesta aposta tindrà un gran problema que és lesió de Ibrahima Traoré i de Patrick Herrmann els dos homes de banda de l’equip.

¿Una golejada allunyaria els fantasmes?

Sí i no. Golejar el Borussia Mönchengladbach a casa en un partit sense cap tipus de transcendència seria anecdòtic. Segurament, el partit arriba en un moment de la temporada clau on el FC Barcelona ha de decidir què vol ser de gran.

Golejar els alemanys aprofitant el talent individual de Messi, Neymar o Suárez permetria alleugerar l’empat contra el Reial Madrid però no solucionaria el problema de fons. El Barça necessita entendre que el problema no és de moment de forma sinó que és de la forma d’entendre el futbol.

Controlar i dominar hauria de ser la sang i senya dels jugadors que siguin escollits per Luis Enrique. L’equip ha de tornar a mostrar múscul mental, ha d’haver entès que el trident només és l’afilada punta de llança d’un tros de fusta cilíndric i que perquè el trident etzibi un cop que deixi inconscient, aquest tros de fusta ha de ser molt massís. Borussia, Osasuna, Espanyol i Hèrcules són les quatre properes finals que han de determinar que vol guanyar el 2017.