El Tour de França comença avui

Dissabte passat va començar la 103a edició de la cursa per etapes més important del ciclisme mundial. Milers de persones treballen, entrenen i pateixen durant l’any perquè durant tres setmanes de juliol puguin viure un somni des de dins. El Tour de França genera expectació cada edició per veure qui dels 198 corredors inscrits és capaç de recórrer els 3.535 km en menys temps, i vestir el mallot groc a les portes de l’Arc de Triomf de la capital gal·la.

Peloton davant del Mont-Saint-Michel, punt d’inici de l’edició d’enguany

Ara bé, la ronda francesa és molt més que un mallot groc, és una competició total on un segon pot canviar el curs dels fets i on no només els millors ciclistes toquen la glòria. Etapes satèl·lit, classificacions secundàries, esprints, ascensions colossals o simples esforços individuals permet que qualsevol dels participants tingui l’oportunitat de ser l’heroi.

No obstant això, sempre s’ha considerat que les curses de tres setmanes (El Tour, la Vuelta i el Giro) acostumen a tenir una primera setmana avorrida i amb mancança d’acció. Els espectadors volem veure com es pateix a una ascensió, com un atac des de lluny fa que els principals favorits pateixin.

Peloton als primers metres de l’etapa 5

Cinc dies més tard de l’inici del Tour de França podem dir que la primera setmana és avorrida. No la més avorrida dels últims anys però sí que hi trobem a faltar algun al·licient. De fet, l’edició de fa dos anys amb els trams llambordes, que recordaven a la clàssica París-Robauix, va animar una setmana de per si poc entretinguda, i en què ja va descartar el màxim favorit d’aquella edició el britànic Chris Froome.

Les quatre primeres etapes d’aquesta edició han portat poques sorpreses i s’han decidit totes a l’esprint. La primera i la tercera se les va endur el britànic Cavendish, en un any on no havia preparat a consciència el Tour perquè el seu objectiu són els Jocs Olímpics de Rio, on competirà en la modalitat de pista amb el seu compatriota Bradley Wiggins i on té altes opcions de medalla. La segona etapa va ser la més determinant d’aquestes primeres, ja que el final era un petit mur amb un pendent del 6%. Aquest fet va permetre que corredors ràpids però no esprínters purs poguessin aconseguir lluitar per la victòria. Peter Sagan, l’actual campió del món, va ser el primer en creuar la meta i aconseguir el mallot de líder de la ronda. Finalment, la quarta etapa va tenir un final d’infart com la seva predecessora i on la foto-finish va ser clau per determinar el vencedor: l’alemany Marcel Kittel.

Marcel Kittel (Ettix — Quickstep) i Bryan Coquard (Direct Energie) disputant-se la victòria a Limoges final de la quarta etapa.

Finalment, avui la ronda gal·la arriba al macís central i les primeres rampes començaran a ordenar la classificació general. L’etapa finalitza a l’estació d’esquí de Le Lioran i els últims 36 km concentren tres ports de muntanya de segona i tercera categoria:
 — Pas de Peyrol (5,4 km al 8,1%) — Categoria 2 [km 185.0 — Hora previst: 16:12/16:43]
 — Col du Perthus (4,4 km al 7,9%) — Categoria 2 [km 201.5 — Hora previst: 16:37/17:10]
 — Col du Perthus (3,3 km al 5,8%) — Categoria 3 [km 213.5 — Hora previst: 16:55/17:30]

36 km finals de la cinquena etapa — Limoge — Le Lorian

El perfil d’etapa convida als màxims favorits de la general i a corredors experts en clàssiques com Valverde (MOV), Alaphillipe (ETTIX) o Purito (KAT) a provar-ho.

Per acabar, cal analitzar el paper dels principals favorits a la victòria final en les quatre etapes precedents i després de poc més de 1.000 km recorreguts:

Chris Froome / SKY Team — 20h03’20”
Warren Barguil / Team Giant-Alpecin — 20h03’20”
Nairo Quintana / Movistar Team — 20h03’20"
Fabio Aru / Astana Team — 20h03’20"
Wilco Kelderman / Lotto NL-Jumbo — 20h03’20”
Daniel Martin / Ettix — Quickstep — 20h03’20”
Romain Bardet / AG2R La Mondiale — 20h03’20”
Bauke Mollema / Trek — Segafredo — 20h03’20”
Thibaut Pinot / FDJ — 20h03’31” +11s
Alberto Contador / Tinkoff — 20h04’08” +48s
Richie Porte / BMC — 20h05’05” +1m43s

Contador amb ferides resultants de la caiguda a la primera etapa.

La pèrdua de temps de Contador i Porte, un per dues caigudes i l’altre per punxar la roda en els metres finals de la tercera etapa, és una diferència petita però que hauran d’intentar recuperar com abans millor si no poden ser descartats de cara a la general abans d’arribar a la tercera setmana als Alps francesos.