Microclima, macropatriotisme

El Joan Gómez vol la independència i, des de fa una mica més d’un any, viu molt intensament tot allò que té a veure amb la política catalana. Sempre llegeix El Nacional, L’Ara, Vilaweb, El Món i Naciódigital; cada matí l’activa la tertúlia del Basté i cada dissabte devora el FAQs amb ganes de trobar aquella punta de llum, hi sigui o no hi sigui. No us penseu que no llegeix mitjans espanyols, al contrari, segueix gairebé totes les capçaleres hispanocèntriques a Twitter (sempre en llegeix tots els titulars!) i també els mitjans internacionals més TOP. N’està molt fart, de perdre, per culpa de la despòtica i violenta actitud de l’estat espanyol. I cada cop té més clar que allò que va fer durant l’1-O ho vol tornar a fer per guanyar la república somiada. Sospira per aquest final feliç hollywoodià en base a drets i no a garrotades, el desenllaç lineal en que la minoria nacional triomfa, a pesar de tenir-ho tot en contra, mitjançant una jugada mestra d’última hora acompanyada per música èpica.

Tota la gent que ha anat seguint a Twitter d’ençà dels preparatius del referèndum ensangonat, ja pensa com ell. N’estan farts de violència i presó, volen la república de tothom per viure en pau d’una vegada per totes, i la volen JA. Qualsevol cosa que no sigui tenir-la JA, comença a ser inacceptable per ell i els seus correligionaris. El Joan ho veu claríssim: Catalunya és un clam, el poble ho té clar, però ostres tu! hi ha certs partits fent d’aturador. Tot i haver votat JxCAT perquè volia restituir el president legítim, cada dia se sent més proper a la CUP perquè ja no es refia del PDeCAT que li fa el llit a Puigdemont. Entre el PDeCAT i ERC el tenen fregit. De fet, inverteix part del seu temps lliure a posar-los a caldo a les xarxes socials perquè sàpiguen que el poble en massa els ha enganxat, evidenciant que si no tenim la república és perquè aquests partits no l’han volguda i s’han espantat per por de perdre la cadira. Però si fins i tot Mas volia convocar eleccions enlloc de proclamar, com un Vila qualsevol!

El Joan té claríssim que ERC té un pacte de sotamà amb els Comuns per fer un nou tripartit, primer a Barcelona, i després a la Generalitat, i que tot això ha estat pactat per Oriol Junqueras des de la presó, amb qui ja fa temps que hi ha un pacte, tal i com tothom al seu Twitter sap de bona font. Junqueras només volia guanyar les pròximes eleccions i no volia ni sentir a parlar de república. Per tant, que es prepari a les properes eleccions perquè el poble li passarà pel damunt, tal com la totalitat dels símptomes indiquen al cercle social del Joan: tots els seus amics del grup del Whatsapp de ciclisme i tots els seus grups de família són un clam contra ERC i la seva traïdoria, contra aquell electoralisme autonomista que el poble ja ha superat, i per si no n’hi hagués prou, les enquestes del Sergi Pinkman a Twitter apunten clarament a l’esfondrament total i absolut d’ERC.

El Joan no sap com ho farà perquè, no és tant com fer-ho sinó fer-ho. I ho farà! Ell no és poruc com certs catalans que no sap què pebrots li diuen de refer plans, desobeir estratègicament i fer números a mig termini. Quina creu, quan de vegades li apareixen aquests catalans -emporuguits i desconeixedors del país- al seu mòbil o televisor. Sort que, quan els enganxa, els fot a caldo primer i els ignora després! Ell sap connectar amb el poble i el poble és un clam… Per molt que pobre, li hagin manipulat totes les enquestes demoscòpiques contradient expressament el seu més que representatiu microclima macropatriota.

Manipulades totes
Manipulades totes aquestes també
Apa, més enquestes manipulades, però que no tenen Twitter?