Votants sense candidat

Hillary Clinton ja ha consolidat la seva nominació a la presidència dels Estats Units. És la primera dona que pot convertir-se en presidenta del país, un fet històric. Malgrat saber-se derrotat, Bernie Sanders ha afirmat que seguirà en campanya fins a la convenció del juliol, on el partit ha de fer oficial qui serà el seu candidat a les eleccions presidencials del novembre. Per altra banda, Donald Trump també ha aconseguit el nombre de delegats necessaris per ser el candidat del Partit Republicà. Trump, que ha vençut tots els rivals de manera solvent, es pot centrar en atacar Clinton. Hillary, amb el suport del President Obama, ha d’aconseguir unir el partit i tindrà feina en convèncer els votants de Sanders per a que li facin confiança.

Aquestes seran, segons diverses enquestes, unes presidencials que guanyarà el menys dolent. Com recullen dades de Gallup, un 54% dels nord-americans tenen una mala imatge de Clinton i un 60% tenen una mala imatge de Trump. Els candidats, en general, no agraden. Però el que és més greu per a la candidatura de Hillary, és que no està clar que els votants de Sanders passin automàticament cap a ella, quan sigui nominada com a candidata demòcrata. Una enquesta de la CBS mostra aquest fenomen a l’estat de West Virginia, on quatre de cada deu votants de Sanders votarien per Trump.

Susan Sarandon, actriu i referent de l’esquerra nord-americana, deixava entreveure aquesta idea en afirmar que preferiria a Donald Trump abans que a Hillary Clinton. Pot semblar estrany, però hi ha similituds entre els votants de Sanders i els de Trump: són votants majoritàriament blancs, contraris a l’establishment, cansats del centralisme de Washington, amb ingressos relativament baixos, castigats per la crisi i que no han viscut els beneficis de la globalització.

L’equip de Donald Trump s’ha adonat d’aquesta realitat i ha apostat per un apropament — relatiu — cap a l’electorat de Sanders, sobretot pel que fa al discurs antiestablishment. Només cal veure les xarxes socials del candidat republicà i les seves crítiques al Partit Demòcrata, a qui acusa de “maltractar” el senador socialista. Paral·lelament, les dades indiquen que el votant de Sanders va reforçant el seu suport al candidat de Vermont, mentre augmenta la seva animadversió cap a Clinton, a qui relacionen — amb raó — amb l’elit demòcrata. Els incidents de la convenció demòcrata de Nevada del passat 19 de maig són un bon exemple d’aquesta divisió entre sanderistes i Partit Demòcrata.

Un dels discursos habituals dels seguidors més convençuts de Bernie és considerar que una presidència de Clinton suposaria una continuïtat emmascarada de canvis lampedusians: canviar-ho tot (o fer petits canvis) per a que no canviï res (però calmar els ànims i ajornar “la revolució”). Consideren que amb Trump de president la revolució seria immediata: com pitjor, millor. Són els partidaris del Bernie or bust (Bernie o col·lapse).

Certament, Hillary és la representació de l’establishment demòcrata dels Estats Units. La candidata, que fa uns mesos gaudia de l’aprovació ciutadana, és vista avui com una persona de qui només se’n coneix la seva faceta professional: treballadora, constant i pragmàtica, però també maquiavèl·lica, astuta, calculadora i poc fiable. Un 64% dels nord-americans creuen que no és digne de confiança.

Però qui és l’alternativa? Donald Trump: un multimilionari masclista, racista i xenòfob, i amb una idea del món, com a mínim, peculiar. Un candidat excèntric, irrespectuós, prepotent i sense experiència, que critica llatins, musulmans i tots aquells que no han nascut als Estats Units (els casos més flagrants, els de l’excandidat republicà Ted Cruz, i la senadora demòcrata Elizabeth Warren). Un candidat que afirma poder derrotar l’Estat Islàmic en pocs dies, que vol construir un mur entre Mèxic i els Estats Units i que ha arribat a afirmar que expulsaria tots els musulmans del país. Els matisos necessaris no arriben, tot i que s’acostin les eleccions i la ortodòxia electoral recomani un retorn al centre polític.

En aquest escenari, Clinton ha derrotat Sanders, però no la “revolució política” que ell representa. Les seves idees han impregnat una bona part dels votants demòcrates (sobretot els joves) i Hillary i el seu equip de campanya saben que han de virar cap a l’esquerra per satisfer aquest votant. Les opcions passarien per elegir un candidat a la vicepresidència que fos obertament d’esquerres, del perfil ideològic de Sanders. De noms no en falten i darrerament ha agafat força el d’Elizabeth Warren. La senadora de Massachussets, molt popular entre les bases demòcrates, podria ser el perfil necessari per acostar-se al votant de Sanders que s’ha quedat sense candidat.

Ara per ara, Donald Trump ja té el suport del seu partit. L’establishment del GOP (Great Old Party) es troba en una incòmode i fràgil equilibri entre tancar files al voltant del seu candidat i criticar les seves declaracions obertament racistes. El suport que els republicans estant donant a Trump pot suposar un abans i un després en el Partit Republicà.

Pels demòcrates, Bernie Sanders ha fet la seva feina: posar les bases per a un canvi cap a l’esquerra. Els que proclamen el Feel the Bern seran imprescindibles per construir i consolidar aquest canvi. Però abans hi ha eleccions i aquest novembre serà interessant veure cap on va aquesta esquerra nord-americana que no té un candidat clar. Molt probablement Sanders acabarà demanant el vot per Clinton, però una part rellevant dels seus votants (sobretot aquells més contraris a l’establishment), que no se senten còmodes amb la candidata demòcrata, podrien decantar-se per Donald Trump, a l’espera del col·lapse i la revolució.