Crisi econòmica, austeritat i populismes

Cesc Amat
Cesc Amat
Sep 5, 2018 · 3 min read

Economistes i politòlegs comencen a posar-se d’acord sobre quins són els factors que podrien explicar el creixement del vot a partits populistes i xenòfobs. Una de les raons que està emergint amb força recentment és el paper que podrien haver jugat els factors econòmics: les percepcions de desigualtat econòmica tant dels “outsiders” del sistema com també de la classe mitja vulnerable que va patir la crisi econòmica.

D’aquesta manera, la crisi econòmica hauria accentuat l’empitjorament d’amplis sectors que podrien haver reaccionat decantant-se per opcions populistes. Ara bé, allò rellevant és que la crisi econòmica no hauria estat l’única palanca que explicaria el creixement del vot xenòfob. El que en realitat podria estar al darrere del creixement exponencial dels partits d’extrema dreta podria ser la interacció de la crisi econòmica i les polítiques d’austeritat per part dels governs.

A Suècia un grup d’economistes i politòlegs analitza els determinants del vot al partit d’ultra-dreta suec amb dades a nivell municipal. Fins ara els seus resultats assenyalen un paper crucial a les polítiques de retallades de despesa pública, amb el programa “make-work pay”, que el govern suec va protagonitzar entre 2006 i 2010. Les retallades de despesa van repercutir en un descens significatiu dels ingressos familiars per part de les llars en situació laboral vulnerable.

El programa públic “make-work pay”, que en principi havia d’estimular els incentius laborals, va acabar disminuint els ingressos disponibles de les llars. Persson i el seu equip mostren que els vots als Demòcrates Suecs, el partit d’extrema dreta, han crescut especialment en aquelles àrees on les famílies van veure com els seus ingressos reals van reduir-se més. Així, la crisi econòmica sumada a unes polítiques laborals restrictives serien les causes últimes que podrien explicar el vot a l’ultra-dreta a Suècia.

Per altra part, a Anglaterra els economistes Sascha Becker i Thiemo Fetzer han analitzat com un mecanisme similar podria explicar el creixement del vot al UKIP i el vot partidari del Brexit. Becker i Fetzer mostren que la interacció de la crisi econòmica sumada a les polítiques d’austeritat que es van posar en marxa a Anglaterra a partir del 2010 podrien ser els causants del vot populista a Anglaterra. En primer lloc, mostren que en aquelles àrees on més va guanyar l’opció d’abandonar la UE són també aquelles àrees on el UKIP havia obtingut millors resultats abans. Però la clau és que les polítiques d’austeritat del 2010 en endavant podrien haver estat el factor desencadenant del vot a UKIP.

D’aquesta manera, Becker i Fetzer mostren que el vot xenòfob a Anglaterra va augmentar especialment a partir del 2010 en aquelles àrees en les que hi havia més famílies en situació de dependència i els seus ingressos havien disminuït més dramàticament per culpa de les polítiques d’austeritat. En definitiva, la crisi econòmica combinada amb les polítiques d’austeritat haurien generat les condicions propicies pel vot populista a Anglaterra: en aquelles àrees geogràfiques on les polítiques d’austeritat van reduir més els ingressos disponibles de les llars, perquè hi havia més famílies dependents d’ajudes públiques, és on va créixer amb més força el populisme.

La conclusió és que la crisi econòmica va penalitzar doblement els ciutadans: primer disminuint ingressos i augmentant l’atur, a continuació amb les polítiques d’austeritat dels governs. Aquesta “doble penalització” podria ser una explicació del creixement del populisme.

    Cesc Amat

    Written by

    Cesc Amat

    Politics & Economics