Imatge de l’Anna Shahnazaryan durant l’entrevista a Barcelona

“Les nostres democràcies estan amenaçades per instruments corporatius il·legals”

Anna Shahnazaryan és activista ambiental i feminista, membre de l’Armenian Environmental Front. Ha participat des de 2010 en diferents campanyes contra empreses mineres locals i multinacionals per l’impacte que provoquen en les comunitats locals. Forma part de la campanya ‘Salvem Amulsar’, que busca la preservació de la ciutat termal i la muntanya d’Amulsar, a Armènia, davant el projecte d’obrir-hi una mina d’or a cel obert. La campanya va tenir un impuls important arran de les protestes de 2018 contra el govern autoritari d’Armènia, que finalment va ser enderrocat. L’Anna ha estat convidada per SETEM a venir a Barcelona, on ha fet retorn de la darrera reunió del comitè intergovernamental que treballa en la redacció del Tractat vinculant de la ONU sobre corporacions transnacionals i drets humans (on SETEM participa en el marc de la Campanya Global per a Reivindicar la Sobirania dels Pobles, Desmantellar el Poder de les Transnacionals i posar fi a la Impunitat), i hem aprofitat per entrevistar-la.


Per què aquest projecte miner és perjudicial per a la població d’Amulsar
Per parlar de la mineria a Armènia hem de parlar abans del context econòmic global. Després del col·lapse econòmic de la Unió Soviètica i el canvi en l’ordre econòmic, Armènia ha patit una enorme pressió per part de les forces econòmiques globals, com ara el Banc Mundial, l’FMI i altres institucions globals per tal d’obrir-se ràpidament als mercats capitalistes. El govern armeni necessitava desenvolupar indústries orientades a l’exportació i en un país muntanyós com el nostre, la mineria ha esdevingut important. Als anys 90 va tenir lloc el procés de privatització de les indústries fallides russes del metall i el govern va començar ràpidament a donar llicències a noves mineres extractives. Aleshores la població local ja va mostrar una forta resistència, ja hi havia una forta oposició entre la població.

Aquesta oposició es va concentrar aleshores a Amulsar.
Amulsar és una zona muntanyosa ubicada al nord d’Armènia en una àrea termal que va rebre fortes inversions durant el període soviètic per desenvolupar-se com a pol turístic important -nacional i internacional-, forjat sota les bondats que les aigües termals tenen sobre la salut i el benestar. Parlem d’una zona molt rica en recursos hídrics, amb centenars de salts d’aigua, rius i nombroses fonts subterrànies. La carrera per l’or està vinculada a la corrupció governamental i a la forta pressió econòmica i financera internacional que ha culminat amb la concessió d’aquesta llicència malgrat la forta resistència local. El govern anterior, molt corrupte, va fer servir diferents tàctiques per pressionar la població com ara la persecució policial, la intimidació i les amenaces. El 2008 es concedí la llicència a la companyia Lydian, i molta gent va acabar venent terres per por. La situació va fer un gir dramàtic el 2018 quan la companyia, després de 10 anys d’exploració prèvia i recerca de finançament, va iniciar-ne la construcció i la població va començar a sentir de manera directa els impactes: les explosions, la pols i la contaminació del sistema d’aigua. Van decidir que havien de lluitar contra aquest projecte i va començar un moviment de resistència.

Una mobilització coneguda com a #SaveAmulsar, els Protectors d’Amulsar.
Sí. Vam decidir protestar contra una operació minera il·legal i contra l’antic Règim, derrocat finalment el 2018. El nou govern és democràtic, però amb una forta tendència neoliberal. Vam esdevenir activistes mediambientals i vam exigir al nou Govern que aturés el projecte i que establís una nova agenda política. Vam continuar dempeus defensant els valors de la democràcia i la recuperació dels drets de la població local. Des de l’estiu de 2018, la ciutadania va decidir prendre el control i passar a l’acció directa bloquejant l’accés a la mina i a les activitats de construcció.

Durant més d’un any i mig els autoproclamats protectors d’Amulsar fan guàrdia a l’entrada de la mina per protegir el seu patrimoni natural, per a ells i per a les generacions futures, tot i rebre pressions per la venda de les seves terres a canvi d’un pis a la capital, per exemple.

Quins són els impactes negatius d’aquest projecte miner?
Tenim molt coneixement sobre la mineria al nostre país, sabem molt sobre els seus impactes negatius en la salut, la salut pública i el gènere, per exemple. Hi ha moltes evidències d’aquests impactes, però hi ha una voluntat política deliberada d’amagar aquestes investigacions i així no haver d’implementar polítiques en aquest sentit. Ens consta que hi ha molta gent malalta a les ciutats i pobles miners del país; Armènia té un elevat índex de càncer entre la població, i al mateix temps, moltes de les dades que ens arriben des de l’àmbit local no representen la realitat, per exemple sobre la presència de contaminants en el menjar ni en el cos de la gent. Una investigació universitària amb suport internacional ha demostrat, per exemple, la presència de metalls pesants en la sang dels infants. De la mateixa manera, l’impacte de gènere, com l’impacte econòmic, no s’està investigant. Sabem que la indústria minera tanca les portes a cap altre tipus d’indústria perquè és extremadament desregularitzada, molt contaminant i sense penalització o sancions. Constantment, les companyies mineres contaminen els rius, els camps agrícoles… Tenim una població desocupada predominantment femenina, moltes dones són forçades a vendre el seu cos per a viure i mantenir les seves famílies. Les mineres dominen el discurs públic presumint dels llocs de feina que diuen que generen, però no expliquen que és a costa de perdre ocupació a la indústria alimentària, agrícola i turística.

I què hi argumenta la companyia minera?
Aquest projecte té un impacte ambiental i també social. N’hem fet avaluacions el 2009, el 2012 i finalment el 2016. Durant aquest període, el projecte ha rebut moltes crítiques, i la companyia no ha fet cap esforç per corregir els errors. Els impactes socials i de gènere — argumenten– “són riscos manejables o mitigables”. L’abordatge de l’impacte de gènere, per exemple, ha estat mitigat organitzant tallers d’educació sexual adreçats a la població femenina de la ciutat i distribuint gratuïtament preservatius entre els miners. L’empresa considerà que aquestes mesures eren suficients per solucionar el problema. Per la població local i les entitats ecologistes i feministes això és ridícul; sabem que aquesta és una comunitat patriarcal i conservadora, però no podem pretendre que els problemes se solucionin només amb això. Però no només és l’empresa qui utilitza aquest llenguatge, també les institucions financeres europees que participen en aquest projecte, en especial l’FMI, el Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD) i l’estat suec, a través del seu Fons de Crèdit a l’Exportació, que dota de finançament el pla miner. És important explicar que mentre Suècia fa gala de la seva política feminista progressista, du a terme una política econòmica errònia i injusta que causa una gran injustícia global.

Com era Amulsar abans d’iniciar-se aquest projecte miner?
Amulsar era una zona molt tranquil·la, amb un important turisme de salut que atreia molta gent amb problemes mèdics que venia a curar-se. Amb el negoci de l’or van començar a arribar treballadors que es van apoderar de l’espai públic amb els seus grans cotxes i pick ups, fent molt de soroll als carrers, bevent, provocant baralles i ocupant les infraestructures hoteleres. El turisme tradicional va haver de conviure amb els treballadors de la mineria que van ocupar la totalitat de l’espai públic. Per la població local va ser inacceptable, no volien aquesta imatge ni canviar el seu model de vida. Però des del principi aquest projecte miner ha estat sostingut per les institucions financeres globals: la Corporació Financera Internacional (IFC) i el BERD. La companyia ha fet servir sempre una estratègia agressiva a l’hora d’atraure inversors, argumentant que el negoci generaria una gran riquesa a tot l’accionariat. L’IFC es va retirar del projecte arran de les queixes presentades, però el Banc Europeu, que és en un 60% propietat dels estats membres de la UE, les va ignorar. Per tant, és curiós que el Banc Europeu hagi donat suport sempre a aquest projecte malgrat l’enorme resistència, i que el nou Govern armeni hagi descobert, amb revisions independents, que l’avaluació d’impacte ambiental de la companyia és incorrecta o incompleta; en una paraula, fraudulenta. El Fons de Crèdit a l’exportació de Suècia, que es qui està garantint el diner, també utilitza aquest informe sobre l’impacte ambiental i social.

Tenim científics experts advertint dels grans impactes sobre els recursos hídrics, la biodiversitat, la manca de plans adequats pel tractament de l’aigua o les deficiències en el seu disseny tecnològic, atès que aquesta és una àrea on els dipòsits minerals contenen molts contaminants i metalls pesants, com mercuri i elements radioactius.

Els experts diuen que en aquestes condicions no es pot operar amb seguretat a la mina, però les institucions financeres europees insisteixen i pressionen el govern per donar llum verda al projecte.

Hem demostrat en nombroses ocasions que menteixen; i ens preocupa que tot estigui organitzat per empreses mineres estrangeres, sobretot russes, dins d’un context geopolític. A això cal sumar que tenim una economia neo colonial, sense presència al país i representada, com sabeu, per les corporacions i els interessos corporatius, no només occidentals, també russos. Per tant, no hi ha oposició i al final, es tracta de la població contra la influència del neocolonialisme i dels interessos de les grans corporacions globals.

Què demanen al seu govern els Protectors d’Amulsar ?
El moviment de resistència demana al Govern que revoqui els permisos fins que la companyia resolgui els problemes i errors i faci una nova avaluació d’impacte ambiental i social: ells tenen diners i capacitat per a fer-ho! També volem que hi hagi un consentiment públic. El Govern contesta que rep amenaces per part de la companyia amb els tribunals corporatius. I aquesta és la situació de la democràcia en general: està amenaçada per instruments corporatius il·legals. El govern té un rol passiu vers el moviment popular a causa de la gran pressió econòmica i política internacionals. Hem vist, per exemple, declaracions de la Comissió Europea fent-se ressò dels arguments de la companyia i no de l’interès general. Necessitem incidir en la pressió internacional, en especial des de la societat civil internacional i l’àmbit parlamentari així com en les institucions europees, com la Comissió Europea, el BERD i el govern suec per tal de respectar la justícia global i la protecció enfront de les corporacions transnacionals sense obviar el marc legal local i internacional. Armènia té signats molts compromisos internacionals amb convencions, declaracions de drets humans i de protecció del medi ambient i la diversitat. Però, ara per ara, el discurs a Armènia és que el Govern necessita protegir les inversions de les corporacions.

Una de les coses que esperem aconseguir amb aquest tour activista és donar a conèixer la situació i parlar de la injustícia global per part de les grans empreses, però també d’institucions polítiques i en alguns casos, d’Estats, per exemple, a Amulsar l’ambaixada del Regne Unit i el seu Ministeri d’Afers Exteriors han estat molt actius mostrant els seu suport al projecte miner, però també institucions com ara bancs o el Fons de Crèdit suec que donen suport a la injustícia global contra els drets de la població local.

Però Amulsar podria ser una oportunitat o esdevenir un símbol de democràcia pel nou govern.
Sí, podria i hauria de ser així! Però malauradament fins ara, la seva actitud està en un estat d’indecisió que afavoreix les posicions de la companyia, no de la població civil que pateix molts costos directes d’aquesta situació en la seva vida mentre protegeix les muntanyes. Aquest govern necessita donar-se compte que, com a nova Institució democràtica, ha de protegir els drets del poble i ser internacionalment conegut com un estat democràtic i no un estat corporatiu.

El Tractat vinculant de la ONU sobre corporacions transnacionals i drets humans que s’està redactant podria ajudar en casos com el d’Amulsar?
Aquest és un document que neix de la necessitat de contrarestar aquesta enorme força i poder corporatiu que oprimeix a persones i governs de tot el món, en especial a països del tercer món. És a dir, prové de la necessitat d’aturar aquesta impunitat corporativa, perquè el que veiem és que les corporacions transnacionals gaudeixen d’una gran protecció sota el dret comercial, incloent-hi el dret comercial internacional, però no en són responsables, fins i tot sota lleis nacionals. Les grans corporacions poden evitar fàcilment qualsevol càstig en l’àmbit nacional perquè són transnacionals; s’allunyen, creen problemes, o simplement desapareixen o exigeixen que els governs els permetin contaminar la terra o violar els drets laborals, però no se’n fan responsables. I aquesta situació global ha obligat a les nacions i als estats a mobilitzar-se i a suggerir un nou instrument que serà vinculant a Nacions Unides. Això també obrirà la possibilitat de demandar a les corporacions internacionalment perquè això no és possible de fer sota l’actual ordre mundial.

En la darrera reunió d’octubre a Ginebra hem pogut constatar una gran aliança per aturar la impunitat corporativa; la campanya global consta de 250 organitzacions i moviments de tot el món. Armènia necessita aquest tipus d’instruments i nosaltres com a ciutadans també, per fer front a la impunitat corporativa. Continuarem pressionant per tal que el poble armeni tingui un paper més actiu en la redacció del Tractat, tot i que no tenim moltes esperances, ateses les perspectives econòmiques clarament neoliberals del nostre govern. Es requerirà, per tant, un gran esforç per mobilitzar els interessos de les persones pressionant, i aquest Tractat és molt important per resistir els tribunals corporatius. En soc optimista.


    SETEM Catalunya [comunicació]

    Written by

    SETEM Catalunya som un grup de persones que ens movem per a transformar el món.

    Welcome to a place where words matter. On Medium, smart voices and original ideas take center stage - with no ads in sight. Watch
    Follow all the topics you care about, and we’ll deliver the best stories for you to your homepage and inbox. Explore
    Get unlimited access to the best stories on Medium — and support writers while you’re at it. Just $5/month. Upgrade