Implicant-nos ens alliberem (CAT)

L’home és en sí mateix, i no només és, sinó que és com vol.

Amb això no vull dir que no ens veiem condicionats per cadascun dels factors que intervenen en la conformació de la nostra personalitat, des del dia en què naixem, fins que deixem de respirar.

El que plantejo és una qüestió que fa referència a la més gran de les qualitats innates de l’home: la de decidir. La de decidir-ho tot.

Això és la màxima representació de la llibertat individual, el lliure albiri i la subconsequent responsabilitat individual.

La major esclavitud de l’home radica per tant en la negació d’aquesta obligació (la de decidir), la qual cosa no deixa de ser una decisió conscient en sí mateixa. Ser lliure és, bàsicament, una responsabilitat per sobre d’un dret, la qual cosa s’allunya molt del que sovint es ven com a llibertat.

Des de que naixem tendim a automatitzar moltes de les nostres accions per tal de poder centrar-nos en allò que realment requereix la nostra atenció profunda.

Si bé això és lògic i força raonable, també ens porta a cometre errors. Sovint ens condueix a no plantejar-nos amb la perspectiva adequada quin és el nostre paper i la importància d’aquest en accions que d’entrada poden semblar insignificants.

Tot és política, i les influències que ens envolten ens inunden amb idees manipulades i pervertides, allunyades de la realitat. D’aquesta manera, ens veiem sovint obligats a anar contra corrent per tal d’actuar d’acord amb els nostres principis (ja que no podem confiar en que allò que està normalitzat sigui acceptable des del punt de vista moral).

Una vez que el súbdito ha retirado su lealtad y el funcionario ha renunciado a su cargo, la revolución está conseguida. Incluso aunque haya derramamiento de sangre. ¿Acaso no hay un tipo de derramamiento de sangre cuando se hiere la conciencia? Por esa herida se vierten la auténtica humanidad e inmortalidad del hombre y su hemorragia le ocasiona una muerte interminable. Ya veo correr esos ríos de sangre.
H.D. Thoreau

Si seguim la inèrcia de la societat a l’hora de participar en les accions quotidianes i per tant seguim el joc neoliberal, deixem de ser lliures.

Ho deixem de ser perquè al posar-nos al servei del capital renunciem a la nostra capacitat de decidir.

Externalitzem la nostra presa de decisions de la mateixa manera que hem externalitzat la nostra funció política deixant que ens representin “experts administradors”, o la alimentació en mans de lobbies criminals, o la espiritualitat en mans de grans empresaris sense escrúpols.

Aquesta alienació de la realitat només pot reconduir-se amb un compromís real amb la nostra llibertat; deconstruint així la idea de llibertat en sí mateixa per reconvertir-la en una “llibertat coherent”.

Cal entendre la coherència de l’individu com a màxima expressió de la llibertat, com a única eina per combatre l’esclavitud moral, social i individual, que domina aquells qui (duts pel cansament, l’apatia o la ignorància) renuncien al seu únic poder veritable, el de decidir.

Adrià Masnou. Barcelona, 14 de Juny de 2015

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.