Avui el cel està trist

versión en español

Sóc al llit i la pluja, que retrona fort al xocar contra el senzill sostre, em fa retornar del món de les cançons. Em trec els auriculars i em poso a pensar. Les gotes són les llàgrimes del cel. Un cel que avui està trist.

Com jo avui que se’n va un gran amic, en Luís. De qui estic i estaré sempre molt agraït i de qui he après molt. Tant com d’aquí fins al cel, que (només avui) plora. D’ell he après a observar, a aprofitar cada detall de realitat. A tenir sempre un sí quan es tracta de favors. A ser el primer en servir i l’últim en rebre. A tenir compromís i tenir paraula, a fer el que dic.

Avui el cel està trist com jo quan sento els avions de la de la policia americana anti-immigració que passen ben a prop de casa. Sento que d’alguna manera desfan la feina que nosaltres fem. Però ells ho tenen molt més fàcil. Tal com una formigueta que construeix el formiguer mentre un nen es diverteix molestant-la.

Avui el cel està trist com jo quan explico com és Los Ángeles a uns nens del barri que possiblement mai hi aniran per la freda raó de no haver nascut uns metres més al nord.

Posta de sol al desert de Yuma.

Però ara aquell núvol lentament ja ha passat. Ja no plou i el cel gris sembla que s’ha escampat. Em poso de nou els auriculars i tanco els ulls. Demà serà un altre dia. Em queden encara moltíssimes experiències per viure com a voluntari i estic molt content d’estar-les vivint. Per acabar, una frase d’un dels meus referents, i que serà inspiració per a algun altre escrit: Tinc una vida de luxe.

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.