Els principals reptes de la quarta Revolució Industrial
A les portes del que el Fòrum Mundial ha qualificat com la quarta Revolució Industrial són moltes les prediccions sobre els canvis econòmics i socials que s’esdevindran. Si es parla de revolució és perquè la magnitud i l’abast dels canvis que s’esperen transformaran profundament el món que ara coneixem. El motor d’aquesta revolució són les noves tecnologies: la intel·ligència artificial, l’edició genètica, Internet de les coses (IoT), els cotxes autònoms, els robots intel·ligents, blockchain, la realitat virtual o les dades massives. Totes elles es presenten com a tecnologies disruptives amb el potencial de produir canvis radicals en tots els àmbits de les nostres vides.
Noves oportunitats
Els beneficis derivats de l’ús de les noves tecnologies digitals són innegables. L’anàlisi de les dades massives sobre els desplaçaments de la població fan possible preveure l’evolució d’una pandèmia facilitant així la seva eradicació. La realitat virtual substitueix el nostre entorn per un entorn generat digitalment i permet als metges practicar operacions per adquirir la destresa necessària abans d’intervenir un pacient real. Els vehicles autònoms redueixen la sinistralitat a la carretera. La intel·ligència artificial i els algoritmes d’aprenentatge automàtic són capaços de traduir textos en qualsevol idioma en qüestió de segons i la tecnologia blockchain ens permet realitzar transaccions d’una forma segura i anònima sense la necessitat d’una entitat intermediària.
La lliçó de la historia
La història ens ensenya que, malgrat les quotes de progrés que les noves tecnologies proporcionen, la seva implantació també té efectes col·laterals. El procés de mecanització de la indústria al llarg de la primera Revolució Industrial va deixar molts treballadors sense feina i l’ús intensiu del carbó com a nova font d’energia va incrementar el diòxid de carboni a l’atmosfera. Atenent al passat, són molts els estudis que tracten de preveure els problemes derivats de la quarta Revolució Industrial sobre el mercat laboral i el medi ambient amb l’objectiu d’elaborar plans per contrarestar-los.
L’últim informe de la OCDE (Organització per la Cooperació y Desenvolupament Econòmic) publicat el 2016 considera que l’Estat espanyol és un dels països on l’impacte de l’automatització al mercat laboral pot ser més gran. Mentre xifra en un 6% i un 9% els llocs de treball que es poden perdre com a conseqüència de la transformació digital dels processos de producció a Corea del Sud i EEUU, respectivament, eleva aquesta xifra a un 12% per l’Estat espanyol. A diferència d’altres prediccions que xifren a l’alça la pèrdua de llocs de treball, la OCDE es mostra caute a l’hora d’avaluar la pèrdua neta d’aquests ja que considera que la gradualitat de la introducció de les noves tecnologies permetrà als treballadors adaptar-se i que, a l’hora, el canvi tecnològic també generarà nous llocs de treball.
Malgrat que les prediccions d’aquest organisme s’allunyen de l’alarmisme, les administracions han de tenir clar que hauran de fer front a una major taxa d’aturats i que serà necessari oferir als futurs treballadors la formació necessària per preparar-los pels nous llocs de treball emergents. A l’hora, caldrà dissenyar plans de reciclatge per pal·liar l’exclusió dels treballadors menys qualificats.
Les passades revolucions industrials també van provocar importants canvis socials deguts a la transformació en els sistemes de producció. La societat es va organitzar a l’entorn de dues noves classes socials molt desiguals, la burgesia acomodada i la classe obrera paupèrrima. A l’era de la quarta Revolució Industrial també es creen situacions de desigualtat que fan que certs sectors socials es trobin en condicions desavantatjoses. La falta d’accés i la incapacitat d’usar les noves tecnologies està provocant el que es coneix com a fractura digital. Cada vegada més aspectes de la nostra vida com la feina, les relacions socials i l’accés a la cultura estan mediats per la tecnologia. Per això, la falta d’accés a la tecnologia o la incapacitat per usar-la no només suposa un desavantatge, sinó que pot conduir a l’exclusió social. La fractura digital no només afecta als individus, també afecta a institucions, negocis i empreses. Les petites i mitjanes empreses s’estan quedant enrere i perdent competitivitat enfront les grans corporacions que estant integrat les noves tecnologies en tots els àmbits del seu negoci.
La fractura digital no només afecta als individus, també afecta a institucions, negocis i empreses.
Per fer front a la fractura digital, les administracions dissenyen plans per apropar la tecnologia a diferents sectors de la població i facilitar la transformació digital de les empreses. No obstant, l’èxit d’aquests plans dependrà, en bona mesura, d’una tasca prèvia de sensibilització sobre la importància del paper de les noves tecnologies i les conseqüències de quedar-ne al marge.
Malgrat que atendre als canvis que es van produir en les anteriors revolucions industrials ens ajuda a predir, entendre i a gestionar els canvis que s’estan produint com a conseqüència de la present revolució tecnològica, la rapidesa, l’abast i la complexitat de la transformació que estem vivint la fa incomparable a les que hem viscut fins ara. Això suposa un repte que cal afrontar des de tots els sectors i, a l’hora, ens obliga a incentivar un debat, no només sobre les oportunitats, sinó sobre els desafiaments que, com a societat i com a individus, se’ns presenten.
Nous reptes: relacions personals i privacitat
La revolució actual es diferencia de les anteriors pel fet que les noves tecnologies s’han integrat de tal forma a la nostra vida diària que els nostres costums i experiències estan canviant ràpidament. La missatgeria instantània ha fet que parlar en persona hagi deixat de ser una pràctica habitual. Més enllà de la nostàlgia per les xerrades de cafè, psicòlegs com Sherry Turkle alerten que descuidar la comunicació directe pot tenir efectes sobre l’empatia i pot fer que la nostra capacitat de percebre o inferir les emocions i els sentiments dels demés minvi.
La privacitat i la protecció de la nostra intimitat és quelcom valuós que cal protegir.
Els desafiaments que plantegen les noves tecnologies no es limiten als seus efectes sobre la nostra forma de relacionar-nos, sinó que van més enllà. Un dels reptes més importants al que haurem de fer front és l’amenaça que suposen per a la nostra privacitat. La privacitat i la protecció de la nostra intimitat és quelcom valuós. Ens sembla important poder mantenir el control de la nostra informació personal i interpretem com un atemptat als nostres drets el lliure accés a les nostres dades personals. Algú pot tractar de minimitzar els risc que les noves tecnologies suposen per la privacitat amb l’argument que el concepte mateix de privacitat està canviant i amb ell el valor que li atorguem, però malgrat que algú pot decidir renunciar a la seva privacitat, els danys potencials de perdre el control de la nostra informació són impredictibles.
El debat a l’entorn de la privacitat s’estén a la multitud de tecnologies que permeten recollir, emmagatzemar i analitzar informació dels seus usuaris, molta de la qual fa referència a les dades d’ús de la tecnologia mateixa. Això suposa un risc per la nostra privacitat perquè aquesta informació pot ser usada per crear perfils que serviran per prendre decisions que afectaran a l’usuari, decisions que es poden restringir a la seva experiència online i que influiran en el tipus de publicitat que rebrà, però que es poden estendre a altres contextos. Les dades recollides també poden ser usades per avaluar la seva candidatura a una feina o per resoldre la concessió d’un crèdit que ha sol·licitat, però també es poden guardar per usos secundaris que no sabem quins podrien ser.
Són molts els debats oberts a l’entorn de l’amenaça que les noves tecnologies suposen per la privacitat i quines són les estratègies per fer-hi front. Es debat sobre com haurien de ser les lleis i les regulacions per poder assegurar la privacitat i, fins i tot, si, en l’era de les dades massives, aquesta és una via efectiva. L’any 2016 va entrar en vigor el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de validesa per tots els països de la Unió Europea que constitueix una de les lleis amb els estàndards de protecció de la privacitat més estrictes que existeixen. En aquest marc normatiu s’insisteix en el consentiment informat com a base legal per la recollida i el tractament de les dades i en l’anonimització de les bases dades per impossibilitar la identificació dels usuaris.
L’amenaça que les noves tecnologies suposen per la privacitat atesa la seva capacitat de recollir i processar grans volums de dades és tal que cap reglament pot assegurar-ne una protecció efectiva. Per això, malgrat que les noves tecnologies són les responsables de l’amenaça a la nostra privacitat, elles també poden proporcionar-nos una solució efectiva. Ja es treballa en incorporar el respecte a la privacitat en el disseny mateix d’aquestes tecnologies, però, mentre aquestes no l’integrin, tenim a l’abast eines que ens proveeixen d’alguna forma de privacitat com, per exemple, el sistema Tor que ens garanteix l’anonimat a l’hora de navegar per la xarxa.
Blockchain, la tecnologia que des de la Fundació Nord volem impulsar, també pot contribuir a protegir la privacitat. A finals del 2019, ProPublica, una corporació independent de periodisme d’investigació, informava del robatori de milions de registres mèdics. L’aplicació de la tecnologia blockchain permetria als pacients controlar aquesta informació i garantir la seva veracitat sense la necessitat que una tercera part en disposés evitant d’aquesta forma que pogués ser robada.
Blockchain i les noves tecnologies també poden contribuir a protegir la nostra privacitat
Els canvis que viurem a la quarta Revolució Industrial no només seran més profunds que els canvis viscuts arrel de les anteriors revolucions industrials, sinó que el caràcter d’aquests serà essencialment diferent. Per això, de des la Fundació Nord considerem important acostar les noves tecnologies a la societat perquè cal que la ciutadania participi del debat sobre les oportunitats i riscos que aquestes plantegen.
Segueix la Fundació Nord a través de les nostres xarxes socials:
Telegram: https://t.me/fundacionord
Twitter: https://twitter.com/FundacioNord
Web: www.fundacionord.cat
Linked-in: https://www.linkedin.com/company/fundacionord
