Tot comença a la dutxa

Hola amics, Sí tot ha començat a la dutxa aquest matí, jo quan em dutxo, no sé si és perque el soroll de l’aigua m’abstreu d’altres sorolls com la radio a la qual soc molt aficionat, o no sé per qué, però el fet és que mentre em dutxava m’ha vingut la inspiració. Després de quaranta anys de treballar en informàtica, m’he quetat vidu amb dos fills i a punt de cumplir els seixanta-cinc anys i jubilat, m’he decidit a escriure les meves vivències personals i profesionals. Fins ara mai havia tingut temps ni tampoc m’ho havia plantejat; a de més escriure suposava una tasca complexa, només assequible als profesionals o quasi; però avui les noves tecnologies perméten escriure a un a través d’un blog o de les xarxes socials sense més problema que posar-s’hi. Vaig neixer al mil-noucents-quaranta-sis, en plena posguerra franquista, i a una familia de clase mitjana de l’época. Diuen que vaig ser concebut a les resultes d’una excursió que van fer els meus pares amb els seus amics i que anaven una mica embalats, i… doncs que el cap de nou mesos d’aquell fet vaig neixer; desgraciadament no queda cap testimoni viu d’aquells fets i per tant és dificil testimoniar-ho o desmentir-ho, pero el fet es que diuen que quan vaig neixer els meus dos germans el gran que tenia sis anys i la nena que en tenia quatre estaven molt contents de que tinguéssin un nou germanet per a poder-li fer perreries i jugar amb ell. Diuen, bé i les fotos ho demostran que era grassonet, per no dir fati, que les galtes em tapàven els ulls i que quan vaig començar a gatejar m’arrosagava més aviat per terra que altre cosa. Qué voleu que us digui d’aquell temps? poca cosa, primer que recordi i segon que valgui la pena recordar… El meu pare era comerciant i es guanyava bé la vida per aquell temps, la meva mare era mastréssa de casa. Teniem una cuinera que feia la compra, cuinava, vés per on, i feia de mestressa de casa realment; i una minyona que feia les feines de la casa. Recordo que cada mitjdia a taula, la meva mare feia el café en una cafetera d’alcohol, alló era com un ritus, primer es molía el café (aixó ho feia la cuinera) amb un molinet de color negre que tenia una maneta fer fer-lo rodar, després la meva mare a taula posava el café a la cafetera, mullava un cotó amb alcohol de cremar, l’encenía i es posava a la cafetera fins que sortia el café i llavors l’apagava. Recordo que cada vespre a taula, la meva mare armada d’un dietari, passava els comptes del mercat amb la cuinera fins que quadrava el céntim… El meu pare amb cara beatífica s’ho mirava i no deia res.