La mossegada d’Apple

Apple innova quan mossega, quan fa desaparèixer coses.

(Article publicat a La Vanguardia el 12 de setembre del 2016)

De la tecnologia m’interessa més allò que no es veu que no pas allò que es veu. Coincideixo amb l’aviador — que de tecnologia en sabia — en què l’essencial és invisible als ulls. Allò que té la capacitat de canviar-nos la vida acostuma a ser sempre invisible, penseu en el WiFi o en el 3G.

Apple ha presentat aquesta setmana les seves darreres novetats entre les que destaquen l’Apple Watch 2 i l’iPhone 7. Com sempre i fidels a la llei de Moore — els preus dels processadors baixen al mateix temps que les prestacions pugen — cada nova iteració de producte és més ràpida, més capaç i més eficient que l’anterior i pel mateix preu. Aquesta seria la norma en les iteracions dels productes d’Apple i l’iPhone 7 no n’és una excepció.

Però de tant en tant Apple s’entesta a mossegar la poma i decideix prescindir o fer invisible algun aspecte fonamental dels seus dispositius. Aquest cop li ha tocat a la venerable sortida d’àudio analògica, la dels auriculars de tota la vida que ha estat substituïda per una de digital. I dic venerable perquè per il·lustrar com d’antiquat era portar aital connector en un dispositiu del futur, el vicepresident d’Apple va mostrar a l’auditori una fotografia d’unes senyores — Matildes se’n deia aquí — fent anar una centraleta telefònica de fa cent anys. Argument comprat i polèmica servida.

Mossegar a Apple li ha anat bé. La llista d’allò considerat essencial en el seu moment que ha fet invisible als ulls és llarga, exitosa i en alguns casos revolucionària. Als 80 decidia prescindir del segon botó dels ratolins i del color del seu sistema operatiu en benefici de la simplicitat. Als 90 l’iMac va ser el primer ordinador personal sense disquetera en benefici de la xarxa. Al 2001 treia l’iPod, un reproductor d’àudio sense botons, al 2007 l’iPhone, un telèfon sense teclat i el 2012 desapareixia el DVD dels seus ordinadors.

La part més interessant del logo d’Apple és la que no es veu, la mossegada.

Totes aquestes fites corresponen a grans canvis en l’impacte social de la tecnologia: la informàtica personal, el canvi de model en la indústria musical, la web mòbil i l’entreteniment en streaming. L’associació causa-efecte que la faci cadascú segons el seu barem fan-hater de la marca.

Encara és aviat per anticipar si la desaparició de la sortida d’auriculars de tota la vida del nou iPhone 7 s’assemblarà més a la del segon botó del ratolí — Apple el va recuperar posteriorment — o a la del teclat del mòbil que va canviar una indústria. De moment usuaris, experts i la mateixa indústria estan en fase de negació. Però tots sabem que la negació és només la primera fase de tota desaparició i que sempre va seguida de la ira, la negociació, la depressió i finalment l’acceptació. Hi hem passat abans.

(Article publicat a La Vanguardia el 12 de setembre del 2016)