The colourful clouds: Un conte per parlar.
Aquest Sant Jordi, vaig presentar el conte dibuixat: The colourful clouds. És un conte d’il·lustracions sense text. La idea és que cadascú pugui crear la seva pròpia història. La finalitat incitar la reflexió sobre la diversitat a través de la metàfora alhora que provocar el diàleg entre infants i adults.
Aquesta és la meva proposta de text:
Fa molt i molt de temps, quan els ocells encara tenien dents –sempre he volgut començar un conte així- un nen va escoltar una conversa entre dos núvols. S’explicaven el següent:
Abans, el núvols no anàvem tots junts pel cel, li deia l’un a l’altre, abans ens havíem repartit el cel per colors: els blaus, els grocs, els verds i els vermells, cadascú teia la seva zona i estaven ben delimitades. Cada grup de núvols viva tranquil·lament en el seu tros.

Els blaus dins el seu tros de cel, estaven convençuts que eren els qui aportaven la cosa més important de totes: el color per l’aigua. No tenien massa interès en els alters núvols, de fet ni els miraven. Ells eren els blaus, els bons i tot el que creixia sota seu, era blau.
Els grocs deien que el seu color era el del sol, el de la sorra de la platja, el de totes les coses bones: el millor! Al tros dels grocs, és clar! tot era groc.
Els verds s’en reien dels grocs i els blaus. El millor color era el seu, el verd. Els camps a la primavera, les fulles dels arbres que necessitem per respirar totes aquestes coses són verdes. Creien, ben convençuts que el seu color era el millor.
Els vermells que també tenien el seu tros de cel, es sabien amos del foc, la descoberta més gran de la humanitat! el color que escalfa. A més, sense el vermell els semàfors no funcionarien bé i hi hauria un caos impressionant! ningú sabria quan passar i quan esperar-se…
Allà on habitaven els vermells, a veure si ho endevines -li va dir el núvol gran al més petit-
- de quin color diries que creixien les plantes?
- vermell! -va respondre el núvol petit que parava molta atenció-
I així érem els núvols, fins que un dia, potser per casualitat o potser perquè el vent, que era molt savi i corria lliure per tot el planeta, va proposar-se canviar tot això, un núvol blau i un núvol vermell van topar!
paf!
El que va passar aquell dia, cap núvol s’ho hauria pogut imaginar!
Al topar l’un amb l’altre, va començar a ploure però no plovia blau i vermell sinó que les gotes van començar a barrejar-se i de no res, van aparèixer tot de colors nous!

Uaaau!!!! va ser espectacular, no s’ho podien creure!!!
Qui s’ho hauria pogut imaginar que al barrejar-se crearien nous colors!
Els dos núvols entusiasmats van córrer a convèncer altres núvols que ho provessin. Els primers que s’hi van atrevir van ser un núvol groc, que era molt valent i un de blau al qual li encantava llegir i paf! vinga ploure gotes noves! de colors que mi abans havien vist.
De mica en mica va anar corrent la veu i núvols d’arreu del món provaven de fer ploure per veure què passava. Tots es quedaven parats. Que preciosos que eren els colors que feien sortir! blaus i verds, blaus i roses. De les gotes, es formaven núvols de nous colors.

Quina festassa!, Quina alegria! Els núvols d’arreu del món s’ajuntaven i feien ploure gotes de colors infinits, algunes molt iguals algunes ben diferents. Totes amb matisos i totes precioses!
I de tant contents com estaven no s’havien adonat del que havia passat a la terra: una planta increïble havia crescut! mare meva! tenia tots els colors que havien plogut!.

Els núvols d’arreu van quedar tant meravellats que des de llavors van aprendre a viure junts.
És per això que ara, la terra és com és: amb el cel, l’aigua i flors de tots els colors, amb semàfors que funcionen i hem aprés el més important de tot:
si decidim barrejar-nos poden passar coses increïbles que ni tan sols hem pogut imaginar!
