Una aventura espectacular. Part 1
11 setmanes navegant, plantant, sentint i jugant. Una aventura que avui s’acaba.
Aquest trimestre s’ha fet realitat l’aventura que portava 2 anys planificant: Una extraescolar familiar on jugar amb les emocions, viure en el present i enfortir la capacitat de vincular-nos.
L’illa ha estat l’aventura i 6 nens i nenes extraordinaris, amb les seves famílies, l’han fet realitat
A partir d’un parell de consignes clares i un marc constant, l’illa ha estat un espai on des del mar o de peus a terra hem viscut la serenitat, la força de l’equip i el reconfort dels companys.
Hem estat uns aventurers en un mar d’emocions i sensacions!
Hem cantat, ballat, pintat, respirat i parlat sobre l’amor, la inseguretat, la vergonya, la culpa, la tristesa, l’alegria, la por... Una experiència extraordinària compartir conceptes que a nivell racional ens emboliquen però que des del joc i la metàfora es tornen clars, nítids i flueixen.
Una oportunitat en cada gest, en cada mirada
Ser el més alt o el més baix era bo o dolent depenent del que necessitàvem i allò que no resolíem sols ho fèiem junts. D’altres vegades ens tocava tancar els ulls i descobrir totes les coses invisibles o parlar-nos amb el cor, sense obrir la boca. Un munt d’experiències que han estat possibles perquè a l‘illa ens centràvem en ser i sentir. Teníem només allò important: un ajudant, un quadren de viatge per guiar-nos, les nostres famílies i a nosaltres mateixos.
No ens ha fet falta res més per aconseguir l’univers sencer
Hem descobert que tot el que realment volem i necessitem ja es dins nostre!
Ja som valents, curiosos, intel·ligents, divertits, alegres, perseverants i un munt de coses més perquè som aventurers!
Una aventura espectacular. Part 2
Quan fa 2 anys vaig començar a idear aquesta extraescolar sabia que seria una cosa bonica,
les persones som extraordinàries i de petits es nota més.
El que no sabia és que aquesta experiència em fliparia fins a la més profunda de les meves cèl·lules (si és que es pot parlar de profunditat parlant de cèl·lules, ja m’enteneu..). A l’iniciar el projecte de les #extraescolarsambsentit creia fermament que l’educació emocional podia esdevenir la clau de pas entre dos models de societat, dues cultures. L’educació emocional no sols representa una oportunitat per la persona concreta que creix en autoconeixement i autoestima sinó també per les persones que conviuen amb aquesta, ergo la societat. Ara que he viscut aquesta primera experiència, el que creia, encara ho crec i sento amb més fermesa.
A l’illa m’he torbat amb famílies que han fet una pas endavant en la direcció de l’educació emocional, en valors. Em sento profundament orgullosa de la feina que hem fet plegats.
Mentre hi hagin famílies educant la ment i el cor, aquest planeta sobreescalfat, saturat d’armament, comparacions i productes té esperança.
Per això, dirigint-me a totes aquelles famílies que n’heu format part, als que us vau interessar, però no va poder ser i a totes les persones que d’una manera o altra m’heu ajudat a tirar endavant aquest projecte: Moltes gràcies!
I sobretot, al súper grup d’aventurers, us dono les gràcies!, Unes gràcies enormes, sinceres, profundes i respectuoses.
