Siguem coherents: Comuns i referèndum

Dario Castañé
Jul 10, 2017 · 4 min read

“Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi –fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte col·lectiu que pot decidir el seu futur– que no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc. L’obertura d’un procés constituent català propi, i no subordinat, és la contribució que des de Catalunya podem fer a la ruptura del Règim de 1978 a tot l’Estat”. Amb aquesta frase es definia el full de ruta constituent en la declaració per al canvi social i polític de Catalunya Sí que es Pot, embrió (o donant d’ADN) de l’espai conformat avui com Catalunya en Comú.

Aquest posicionament certament contundent i diàfan contrasta amb l’actitud de CeC en el seu últim comunicat, on insisteixen a associar la manca de pacte amb la manca de garanties, així com en indicar que el referèndum “que Catalunya mereix i necessita” només pot ser pactat. Amb el que diré a continuació no pretenc pressionar a ningú que s’identifiqui amb els comuns ni als seus caps visibles. Només vull que la coherència prevalgui, perquè els primers perjudicats són ells mateixos.

Amb el franquisme sociològic no es pot pactar. Si només fos una qüestió electoral, es podria guanyar per les urnes, però no ho és. El postfranquisme que impera en amplis sectors de la societat espanyola, inclosa la catalana però amb menor força si fem cas al nombre d’escons, mai acceptarà cedir davant el que creu que atempta frontalment a la seva identitat en forma de nació. I pensar que un govern alternatiu serà diferent és fer volar coloms, com ja ha donat a entendre Pedro Sánchez, qui representa el camí més curt a quelcom diferent del PP però sense perdre gaire ADN postfranquista. No plantejaré la possibilitat d’un sorpasso “en comú” en l’àmbit espanyol perquè la finestra d’oportunitat probablement s’ha acabat.

Les úniques urnes que poden guanyar la partida són les d’aquest 1 d’octubre. L’única finestra d’oportunitat restant davant del règim del 78 és votar aquest 1 d’octubre, on cada vot serà un mastegot a la cara del franquisme que mai ha mort. Com a bon feixisme, es va adaptar als nous temps i només se li veuen les costures quan enfronta reptes que no ha previst. Preguntem-nos on és l’extrema dreta populista i xenòfoba estil Le Pen i Trump a Espanya. Fàcilment veurem que les bases del Movimiento encara romanen inalterables en el substrat mental de massa gent, encara que molts no saludin de cara al sol o a banderes amb aus rapinyaires.

Davant d’això, volem garanties? Ens les hem de donar nosaltres mateixos. Podem ser crítics amb cada aspecte amb què no estiguem satisfets de la llei del referèndum, però no continuar esperant que ens les donin qui no vol que votem. Ningú tenia garanties que es van dirigir amb maces amb enderrocar el mur de Berlín. O quan s’han fet vagues generals, on les garanties vigents es van aconseguir precisament lluitant sense cap manera de garanties. Per cert, sobre les garanties vigents, en molts casos no són respectades per part del govern i grans empresaris. La llei de l’embut ja ho fa això, converteix drets assumits en paper mullat.

I que Catalunya es mereix un referèndum pactat? Oi tant. Això seria senyal que a l’altra banda hi hauria un interlocutor que respecta la democràcia, on es pot debatre tot. Però no és el cas i esperar l’ascens d’un cavaller de brillant armadura és somiar truites. A Espanya, la fraternal Espanya, no es repetirà cap 15M ni res que se li sembli si ara aigualim aquest referèndum. Perquè és un referèndum, no una mobilització. No podem defensar la democràcia participativa i directa i renunciar a l’exercici d’aquestes democràcies perquè no combreguem amb els seus promotors, que representen un ampli ventall ideològic que ningú hauria imaginat abans i molt més divers que els mateixos comuns.

Catalunya necessita concloure el Procés i ho necessita fer amb aquest referèndum. Espanya necessita que Catalunya trenqui l’hegemonia del franquisme sociològic nascut el 1978 i mostri el camí a recórrer per a superar-lo d’una vegada, surti el resultat que surti. Si el preu per haver permès que la dreta, sota diferents marques i etiquetes de centre moderat, hagi governat Espanya és la independència de Catalunya, serà quelcom que l’ens resultant d’aquesta haurà de reflexionar i entendre des d’un nou punt de vista. Llavors, potser llavors, el vell esperit de la Transició morirà i donarà pas a l’autèntica transició que tantes persones van reclamar un 15 de maig a les places.

Siguem coherents o ens en penedirem.

Written by

Regidor @DecidimIgualada | Membre CG @partit_pirata | Membre junta @TICAnoia | President @InceptumCC | Pirate, trollslayer, gopher, full stack engineer | CC BY

Welcome to a place where words matter. On Medium, smart voices and original ideas take center stage - with no ads in sight. Watch
Follow all the topics you care about, and we’ll deliver the best stories for you to your homepage and inbox. Explore
Get unlimited access to the best stories on Medium — and support writers while you’re at it. Just $5/month. Upgrade