Per què sóc tan absurd?

Agus C G
Agus C G
Aug 24, 2017 · 2 min read

A Ecce Homo podem veure com Nietzsche es crea un món imaginari les característiques del qual són que és REAL i AUTÈNTIC. Afirma estar més viu que els altres perquè coneix la seva veritat.

Alhora, el seu màxim afany és protegir-se de res que li pugui fer mal. Critica la compassió, que el posaria en una posició vulnerable al haver de posar-se en el lloc de l’altre i com a resultes d’això veure’s a ell mateix com a un ésser NORMAL, fora del seu mon de la imaginació. Tan sols ataca ens amb els que no està “personalment” relacionat. D’aquesta manera s’assegura no rebre rèpliques. “El Cristianisme” no pot respondre-li. Si l’interpel·la un capellà no representarà una entitat amb 2000 anys d’història, serà tan sols un individu de qui no farà apreci.

Diu que si algú l’ataca personalment el que fa és “donar-li” les gràcies i que es prohibeix tenir sentiments relacionats amb el rencor. Ergo no li fa ni cas i el considera vulgar: és una conducta d’EVITACIÓ. Evita el rencor evitant la situació, no comprenent-la i integrant-la en un relat en el que el rencor no tingui lloc. És ben diferent.

En general mostra una actitud de SALVAGUARDA. La mateixa que té al parlar de FISIOLOGIA. Busca aquell menjar que no senti malament als seus delicats intestins, busca aquell clima sec que no li doni mal de cap, evita l’alcohol a tota costa. Vol el CONFORT a base d’evitar tot allò que pugui resultar la més mínima amenaça, arribant al punt de considerar una amenaça un aliment indigest. Alhora, disfressa de veritats universals allò que tan sols són manies parsonals, dient que els grans homes segueixen tals preceptes al peu de la lletra com ell.

De totes maneres allò que en el fons defensa, allò DIONISÍAC, és evidentment contrari a tots els detalls que aporta. De fet, Dionís era el deu de la verema i el vi, representava l’èxtasi, les bacanals…Cal dir que la persona no invalida, però, la seva posició filosòfica. Això és molt important matisar-ho. Des de la seva posició de filòsof si que té clara la distinció entre Dionisíac i Apol·lini, tan sols que des de la seva persona ha arribat a una situació de “split” psicològic a conseüència de no trobar-se capaç de viure de la mateixa manera que pregona, arribant a l’autoengany de dir-se a ell mateix i als altres que com ell viu és un exemple de com pregona que s’ha de viure.

És un bon retrat d’alguns dels mals de la societat actual:

Obsessió per la fisiologia i el benestar : dietes, gimnàs…

Oblidar la compassió: viure en una bombolla amb els que tenen un mateix estil de vida i capacitat adquisitiva. Cal no confondre la compassió entesa com a posar-se “en lloc de l’altre” amb la compassió catòlica de sentir peneta per algú

Actitud davant la crítica: Veure’s a un mateix coma un DESTÍ. “Sóc així” i és quelcom inmutable i que no evoluciona, i especialment no ho fa a través del diàleg ni l’intercanvi d’idees.

)
Welcome to a place where words matter. On Medium, smart voices and original ideas take center stage - with no ads in sight. Watch
Follow all the topics you care about, and we’ll deliver the best stories for you to your homepage and inbox. Explore
Get unlimited access to the best stories on Medium — and support writers while you’re at it. Just $5/month. Upgrade