Los Planetas — Espíritu Olímpico (Avançament) 2017
Els granadins Los Planetas presentaren un avanç del que serà el seu nou disc amb Espíritu Olímpico i Voy a por tabaco.
Parlar de Los Planetas és com alçar el sant grial de l’indie rock en castellà. Formen part de la epoca daurada dels anys 90 durant els quals van aparèixer una sèrie de grups heterogenis com els surrealistes Niño Gusano, l’obscur Sr. Chinarro o la versió mantxega de “Sonic Youth” Surfin´Bichos.
El periodista Nando Cruz va publicar un — molt recomanable — llibre sobre el naixement de l’indie en castellà anomenat «Pequeño circo. Historia oral del indie en España» on desenvolupa aquest fascinant món des de els seus començaments. Los Planetas i els seus inicis musicals ocupen una part important d’aquesta obra.
El grup de Granada liderat per en Juan Ramón Rodriguez Cerdilla — Jota- te una evolució interessant que inclou influències tan diferents com Joy Division i “fandangos” flamencs. A partir dels seus dos nous singles parlaré més d’aquest contrast.
Espíritu Olímpico
El tema comença amb uns arpegis aguts de guitarra suaus — ni rastre d’aquella distorsió guitarrera dels primers àlbums “Super 8” o “Pop” a la qual entendre a en Jota és a vegades un repte.
La cançó abusa potser una mica dels hipèrbatons com a recurs estilístic (“si solo por mirarte muerte me dieran”), però és fàcil d’escoltar. Si be fa referencies remotament folklòriques i andaluses, la cançó fa gala de la vessant més pop de Los Planetas. “Espíritu Olímpico” és una història d’amor que trobaríem fàcilment a “Unidad de Desplazamiento” o a “Encuentro con Entidades”.
El final té un duet brillant amb la nova musa “planetària” La Bien Querida. La veu “naif” de la bilbaïna només necessita repetir quatre vegades el mateix vers per culminar el nou tema. Un tema que potser no entrarà al top 5 (ni al top 10) dels fans més acèrrims de la banda, però és sense dubte una tornada digna.
Voy a por tabaco
El segon single d’aquest avançament comença amb uns acords similars a “Señora de las Alturas”, una “granaína” (variant musical del “fandango” andalús) amb el toc característic indie. No és casualitat.
Des de 2007, amb “Leyenda del Espacio”, Jota i els seus començaren a experimentar amb tocs flamencs. Aquest experiment es va culminar a “Una Ópera Egipcia”, amb cançons a al·legories de la verge (la citada Señora de las Alturas), a la Pastora Divina. El tema clau és però “El Romance de Juan Osuna”, un tema indie-flamenc com no he escoltat enlloc.
Bajo a por tabaco ens porta als temes de desamor més agres de Los Planetas de principis dels 2000. La lletra té reminiscències a la rancorosa “Pesadilla en el Parque de Atracciones” o a la desgarradora “Santos que yo te pinte”. Les guitarres, el baix i el teclat culminen el tema amb l’ímpetu d’una orquestra simfònica.
En conclusió, sembla que Los Planetas tornen als seus orígens sense oblidar-se’n totalment del viratge cap a un estil més flamenc propi de la seva terra. Han trigat 7 anys a treure un nou àlbum i semblen reivindicar el seu llegat únic dintre del panorama independent. Des de la reserva índia, desitgem amb ànsies escoltar el disc sencer.
En-joy (division)!
Espiritu Olimpico
https://www.youtube.com/watch?v=_tXY3YltUQg
Voy a por tabaco
https://www.youtube.com/watch?v=LU5_2gH2-g0
pNE4r6�C8"
