Sun Kil Moon — Good Bless Ohio
“Common As Light and Love Are Red Valleys of Blood” — (Febrer 2017)
Aquesta mes Sun Kil Moon ha tret el seu esperat disc “Common As Light and Love Are Red Valleys of Blood”. Aquest serà el sisè treball d’en Mark Kozelek que va llençar aquest fenomenal projecte musical al 2008 quan dissolgué el seu anterior grup “Red House Painters”.
El cantant d’Ohio mai va deixar el gènere “slowcore”, una variant del rock independent minimalista caracteritzada per uns tempos lents i plena d’arpegis tendres, casi de cançó de bressol. Codeine, Karate o Galaxie 500 son representants destacats d’aquest moviment.
I la primera cançó és Sun Kil Moon en estat pur: “God Bless Ohio” és una diatriba obscura del seu estat natal. Kozelek fa casi un monòleg introspectiu de més de deu minuts i mig que parla de vivències molt personals, casi autobiogràfiques. Des de l´hospital abandonat de Molly Start, la presó de Mansfield (on per cert està basada la genial pel·lícula Cadena perpètua) o la residencia de gent gran on el seu avi i el seu tatuatge al seu braç arrugat i moribund (“I think about my grandpa, and that horrible nursing home, and the ugly tattoo on his sagging dying arm”).
Aquesta visió lúgubre s’accentua amb una barreja d’ironia i llàstima quan repeteix “God Bless Ohio, God bless every man woman and child”. Instrumentalment la cançó troba un equilibri quasi hipnòtic a la percussió, amb un redobla de caixa que només s’atreveixen a interrompre un parell de solos de guitarra acústica.
Kozelek continua amb un registre folk independent sense pretensions on la narrativa és l’element principal. Potser aquest element li treu accessibilitat com a músic, però recomano tenir paciència — i compassió — i desconnectar per 10 minuts de reflexió de la mà del reflexiu artista i de la seva visió actual de casa seva. Una casa en runes, desoladora i sense esperança a la qual el cantant amb ànima de novel·lista ens porta a un nou viatge altament recomanable.
En-joy (Division)
