
Frank Martinus Arion tokante renobashon kultural
Banda di Elis Juliana i Boeli van Leeuwen, Frank Martinus Arion (17 desèmber 1936–28 sèptèmber 2015) ta un di Kòrsou su eskritornan mas renombrá. Den e buki Changá (na hulandes “Dubbelspel”) Frank a eternisá e isla su kultura deskribiendo e poétikamente. Su prosa ta buta un spil dilanti hopi di nos ku a krese riba e pida baranka. Alabes e ta duna ekstranheronan un bista chikitu den e kultura fasinante. Pa e yu’i Kòrsou modèrno ku ta en buska di iluminashon, e storia fiktisio aki ahinda ta sumamente relevante.

Den e buki Frank ta kontemplá e bida riba e isla mediante di e kuater hungadonan di dominó. Na final dje novela bo ta konosé e pensamentunan di e hungadonan, haña sa di nan muhenan i hasta tokante di polítika.
Mesun kos ku mayoria hóben ku awendia ta bai studia na tera friu, Solema un dje personahenan den e buki tambe buska refugio den su kompatriotanan.
Frank ta skibi:
“Durante su añanan di estudio na Europa, Solema so, i ku otro hende, a kontemplá i studia krítikamente e komunidat antiano kompliká ku e ker a yuda renobá. Tur loke el a topa aya, el a evaluá minusiosamente pa e konsiderá si tabata algu ku por o lo mester a introdusí na antia òf nò.”

Frank ta ekspresá via di Solema su apelashon pa un renobashon kultural:
“E tabata konvensí, ku mester a bini renobashon, pero e tabata buska pa sa tambe, si mester tabatin un límite i na unda esei lo mester bini. Di tal forma e ker a desaroyá e so i ku otro hende, un vishon antiano kompletamente propio, prinsipalmente kultural, pasobra e tabata konvensí ku tur kaminda na mundu ta motibunan kultural ta determiná relashonnan sosial i ekonómiko entre hende.”
Unabes na Hulanda bo ta enkontrá ku ideanan nobo ku por trese un kambio di paradigma den bo. Esaki por krea anhelo grandi pa introdusí e idea nobonan aki pa elevá un isla chikí pa grandesa. E buki tin e abilidat pa transendé e lesadó, p’esei Changá ta un buki remarkabel i hopi gratifikante pa lesa den su totalidat.