El futur d’un present efímer

Nova xarxa nigromant, que sembla un homenatge a Cohen quan cantava allò de “no tens ni les més remota idea sobre jo… les coses relliscaran en totes direccions…” i és que, quina millor cosa hi deu haver que escriure sobre un futur que dura uns segons just abans de ser reconvertit en història virtual amagada en una base de dades? Una història que alhora és part minúscula de la informació que algú, o alguna cosa, serà capaç -en un futur- de recuperar, reutilitzar o remirar, com si d’un endeví es tractés… Serè jo, part d’aquests nous mediums? El futur.. l’ara.. ho dirà.