Milkman

Us he de confessar que aquest no és un llibre que hagi llegit recentment. Va arribar a mi fa unes setmanes de la mà de la llibretera del barri. “Tinc una cosa per tu”, em va dir. Va desaparèixer uns minuts i va tornar amb Milkman, d’Anna Burns. El vaig fullejar i, després, vaig mirar amb més cura la portada. Premi man booker 2018, resava.

No havia sentit parlar d’ella ni de la novel·la. Després d’una petita investigació, vaig comprovar que era bastant desconeguda en la nostra llengua. No sé per què, però això va fer que l’agafés amb més ganes.

Un cop passades les primeres pàgines em va sobtar el llenguatge: clar i directe. Amb caràcter propi, les paraules llisquen pels ulls sense que en siguis conscient de la velocitat de la teva lectura. Si l’agafeu — us ho recomano amb força — veureu que és un text amb paràgrafs llargs i punts i a parts que poca pausa ens donen. Però la noia que ens parla, de divuit anys, té molt a dir-nos i no té per què esperar-nos. Amb intel·ligència i tocs d’humor, Anna Burns Ens trasllada a la Irlanda del nord de finals dels anys setanta, un temps violent, tens i silenciós amb retencions de normalitat.

Doblement assetjada

La protagonista, una noia de divuit anys sense nom, de fet cap personatge el té, vol fugir del s.XX,. Vol passar desapercebuda en una calma fictícia, forçada i tensa. Per fer-ho, llegeix novel·les com Ivanhoe o Madame Bovary caminant pel carrer.

Una d’aquestes lectures serà interrompuda per una veu que s’ofereix a portar-la a casa amb cotxe. Ella s’hi nega tot i les insistències del conductor que acabarà marxant. Aquest home és ben conegut i temut. Un paramilitar de quaranta-un anys que, des d’aquesta primera trobada, la perseguirà i s’introduirà en el seu cap.

Les trobades amb l’assetjador, durant la novel·la, són poques i breus, però suficients perquè la repudiïn i tota l’atenció vagi cap a ella. Veurà trontollar la seva vida tranquil·la i rutinària mentre l’envaeix la impotència.

Els rumors s’escampen i el veïnat la tracta com una de les amants del Milkman, menystenint-la. L’acusaran i apartaran per considerar-la del cercle del paramilitar. Utilitzaran la seva conducta, aparentment impassible, per reforçar les mentides, crear-ne de noves i criminalitzar-la.

Anna Burns fa un retrat de la violència més enllà de les armes — que també hi és present –, la d’una societat patriarcal i religiosa que oprimeix a tots aquells que volen avançar i que marca la vida d’una noia que només vol que tot allò passi i la deixin llegir els seus llibres.

Quan l’acabes, tens una sensació agredolça, desconcertant. Tot i la senzillesa de l’argument i el text, la complexitat apareix i els detalls van sortint del seu amagatall. És una novel·la honesta, directa i que, amb el pas del temps, continua saltant en la memòria dels que l’hem llegit.

«Milkman» Anna Burns

Narrativa.

Trad.: Josefina Caball.

Edicions de 1984 (2019).

448 pàgines.