Anàlisi resultats 1-O a Badalona
Els resultats provisionals a #Badalona rebuts per la coordinació local electoral (a falta del resultat oficial que donarà la Generalitat) ens parlen de 54.739 vots a la ciutat.
No tenim dades oficials del cens encara (aquestes dades se les reserva la Generalitat) però si prenem de referència el cens de les darreres eleccions generals del 26 de juny de 2016 a Badalona va ser de 155.409 electors i electores.
S’ha de contemplar que a l’1-O el cens era universal, és a dir, que a Badalona podien venir a votar gent d’altres ciutats. Per tant fins que no tinguem resultats definitius del recompte de la Generalitat serà difícil tenir xifres correctes i fidedignes del cens. Però per un anàlisi ràpid podríem contemplar sense por a equivocar-nos gaire que l’immensa majoria de vots van ser locals, i que la gent que va venir de fora, tot i que significativa, no desvia gaire la foto general.
Per tant, estaríem parlant d’una participació aproximada del 35,2% del cens.
També tenim ja els resultats segons sentit del vot:
I això… és molt o és poc? S’han de posar aquestes xifres en context per avaluar-les correctament. Les compararé ràpidament amb les dades del 9N al 2014 i altres eleccions a la ciutat.
Participació
Comparem primer la participació del passat 1O amb la del 9N a la ciutat. Cal destacar aquí que el 9N va tenir una variant significativa. El cens a Badalona per la consulta del 9 de novembre de 2014 va ser de 182.725 electors/es. És a dir, 27.316 persones més que a les darreres eleccions generals de juny de 2016 que podem prendre de referència per a la consulta de l’1-O. Això va ser perquè a la consulta del 9N es va permetre votar als majors de 16 anys i a la població immigrada empadronada a la ciutat. Aquestes dades distorsionen bastant una comparativa de participació entre la consulta i el referèndum. Malgrat tot, la participació del referèndum del 1O augmenta considerablement respecte a la del 9N:
És a dir, amb menys cens, més persones van anar a votar. La participació va pujar del 27,13% al 35,2%. 7 punts més que fa 3 anys, més de 5000 persones més.
I si ho comparem amb la participació als darrers referèndums celebrats a la ciutat? El referèndum de l’Estatut (2006) i el de la Constitució Europea (2005):
Podem veure que el nivell de participació és el mateix que durant el referèndum d’aprovació de la Constitució Europea de 2005, i 7 punts per sota del referèndum de l’Estatut d’Autonomia de 2006 (aquell que després va ser retallat pel Tribunal Constitucional).
És a dir, que malgrat la campanya de boicot del “NO” i la criminalització i la forta repressió violenta durant les primeres hores de votació en diferents punts del país, la participació a Badalona durant el referèndum d’autodeterminació ha estat a nivell d’altres campanyes. Podríem dir doncs que sense tots aquests entrebancs la participació hagués igualat o superat a la del referèndum de l’Estatut d’Autonomia de 2006.
També podrem comparar el global de vots emesos al 1O amb la gent que va votar els diferents partits a les eleccions plebiscitàries del 27S de 2015.
Si sumem el vot de les forces independentistes a Badalona que es van presentar el 27S (Junts pel Sí i la CUP) dóna 36.401. Sí, a banda, sumem els vots badalonins cap a la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot (molts líders reconeguts d’aquesta candidatura han donat suport explícit a la celebració del referèndum) el global és de 49.736. És a dir, a Badalona van anar a votar el 1-O cinc mil persones més que només la cridada a votar per JxSí, la CUP i una part de CSQEP.
També podem fer una comparativa més local, i veure com es va comportar l’electorat de les candidatures locals que van fer crida a participar al referèndum. Si ho mirem des d’aquesta òptica, veiem com la participació al referèndum de l’1 d’octubre quasi duplica l’electorat que va votar a les eleccions municipals de maig de 2015 les candidatures de Guanyem Badalona en Comú (on forma part CUP i Podem), ERC i CiU, que són les úniques que han fet campanya a nivell local per participar al referèndum.
El vot SÍ a les diferents conteses electorals
Sí comparem els vots afirmatius a la República Catalana a Badalona del 9N (diferenciant entre el Sí-Sí i el Sí-No), els vots de JxSí, CUP i CSQP a les eleccions plebiscitàries del 27S de 2015, i els vots Sí al referèndum de l’1 d’octubre, ens surt aquesta gràfica:
La principal conclusió es que el vot afirmatiu ha augmentat en número (malgrat, recordem, un cens inferior). El 9N la suma de Sí-Sí i Sí-No va ser 43.099 i l’1 d’octubre va ser de 45.379, és a dir, 2280 vots més. L’augment de la participació sobretot va ser significatiu entre el No, que augmenta considerablement entre el 9N (3.349) i l’1-O (7.723). Més del doble.
Si comparem amb el resultat de les eleccions plebiscitàries podem analitzar que es evident que el vot afirmatiu a la República a Badalona supera amb escreix l’electorat de JxSí i la CUP, i que una àmplia majoria de l’electorat de CSQP es decanta pel Sí.
Conclusions
- En un clima de forta tensió provocada per imatges duríssimes de violència i repressió als col·legis electorals la participació a Badalona durant el referèndum de l’1 d’octubre va superar la del 9N. No només en número (5159 vots més) sinó en percentatge (del 27,13% al 35,2%), tenint l’1-O un cens significativament inferior.
- A Badalona els partits que van cridar a la participació van ser Guanyem Badalona en Comú, ERC i PDECat, però la gent que va anar a votar va ser significativament superior a la base electoral d’aquests partits, sobretot si es comparen amb les eleccions municipals (dobla la seva base electoral) i també les eleccions plebiscitàries.
- El Sí ha superat el sostre de l’electorat de JxSí i la CUP expressat al 9N i a les eleccions plebiscitàries del 27S, arrossegant bona part de l’electorat de CSQP.
- L’alta participació a Badalona del referèndum de l’1 d’octubre s’observa en veure els alts vots de No respecte al 9N. Això evidencia que no només l’electorat de CSQP va anar a votar, sinó que una part de l’electorat de les forces que feien boicot actiu al referèndum (PP, PSC i C’s) també van anar a votar. Segurament també es va mobilitzar molt vot abstencionista.
