2 — Descoberta

Jo no vaig descobrir La Resistència, van ser ells qui em van trobar. Un dia vaig descobrir a la meva consola de jocs havia un joc que jo no havia instal·lat. Aquesta és la manera de fer de la resistència, els seus jocs apareixen quan menys te’ls esperes.

Comparat amb els nostres, el joc era molt senzill, però tenia unes mecàniques molt originals i dues coses que em van cridar l’atenció. El primer era que explicava una història, era una història del vostre temps, les nostres estan més elaborades, però això no em va treure el joc, al contrari. I la segona és que vaig poder jugar-lo sencer sense haver de comprar res, veure publicitat o fer cap acció que em tallés l’experiència. Tot estava pensat per gaudir i no per fer-me pagar. Vaig gaudir-lo com feia anys que no em passava. No sé quantes hores li vaig dedicar, però no vaig desenganxar-me de la pantalla durant molt de temps.

La darrera pantalla tenia el logo de La Resistència

La darrera pantalla tenia el logo de La Resistència. El coneixia per l’acció que van fer a la pantalla de la Plaça de la Llibertat, al cor de la meva ciutat. No havia cap altra informació, ni cap pista que em permetés estirar del fil i posar-me en contacte amb ells. Vaig intentar buscar informació pels canals convencionals. A la mediateca de la Universitat no havia res sobre aquest grup i vaig intentar treure el tema de conversa entre alguns dels meus amics. Ningú no sabia res més que aquella acció tan popular a la pantalla de la plaça.

Sempre vaig ser molt discreta, ja que podia cridar l’atenció de les autoritats i fins i tot podria tenia un problema amb la meva matrícula universitària. Però encara que jo em creia la reina de la discreció, no devia ser-ho molt perquè un matí quan estava arribant al campus universitari, un noi se’m va apropar i em va donar una targeta micro per a la consola. Era una d’aquelles que usàvem per posar nous videos o imatges amb els que customitzàvem els nostres jocs. Només em va dir una frase molt curta: aquí tens les respostes.

Les nostres consoles de joc són aparells pensats perquè els jocs siguin sempre amb nosaltres.

Vaig anar al lavabo, vaig tancar-me assegurant que ningú pogués imaginar què estava fent allà, i vaig fer servir un cable per connectar uns auriculars que sempre portava a sobre per tal d’evitar el sistema de so intercranial que usava per escoltar música. Dins havia un vídeo. Vaig desactivar la projecció 3D i vaig mirar-lo com diuen que es feia abans, a la pantalla.

El vídeo era molt curt: una imatge d’un mapa i una breu locució.

Vas rebre el nostre joc per error, i sabem que has estat fent preguntes sobre nosaltres. No sabem qui ets ni què vols, però més val que tanquem el cercle. Demà em tindràs durant 20’ a Vault 8, un petit local al centre de la ciutat.

Voleu saber què va passar?