La portada d’una narració realment reflecteix el contingut de l’obra, o no?
A partir de l’article “¿Puede una portada hacernos prejuzgar una historia?” publicat al Medium per Ángeles Montero, on ens mostra l’evolució de les portades de Lolita (1955), de Vladimir Nabokov, voldria exemplificar la importància de les portades dels llibres a l’hora d’esbrinar el seu contingut. Pot ser l’autor vol deixar entreveure el que realment s’explica a la història, ja sigui a través de símbols o el dibuix d’alguna escena important; o, per ventura, no és conscient de la seva rellevància (actualment, no sol ser el cas); o, fins i tot, pot introduir elements confosos perquè després l’obra resulti més original i sorprenent, ja que no ha deixat veure què és el que vertaderament hi ha a dins.
Un exemple on la portada permet reflexionar sobre la realitat a la qual el lector s’ha exposat és la d’El noi del pijama de ratlles (2006), de John Boyne. A la façana del llibre podem veure com el fons és de dos tons de blaus distribuïts en retxes horitzontals, així com eren els pijames de ratlles dels individus tancats als camps de concentració nazis. A més, aquestes reixes amb punxes també ens remeten a aquests camps. Per això, aquesta coberta ens remet directament al que realment s’explica a la novel·la de Boyne: la crueltat de l’holocaust vista des de la perspectiva d’un nin petit.

D’altra banda, La Plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda, mostra moltes divergències a l’hora de representar una mateixa obra en diferents planes de diferents edicions i editorials. Per exemple, a la primera imatge veim una tetera que no podria relacionar-se directament amb la història de na Colometa. En canvi, si a la portada hi hagués un colom, aquest símbol representaria una gran part de l’obra i li donaria molt de sentit. També, les altres dues portades són més clarificadores a l’hora de reflexionar sobre la història que possiblement es podria llegir, ja que veim un altre símbol de la novel·la, l’embut —com a camí angoixant de la vida que sent la protagonista — , o un carrer pròxim a l’època en la qual s’ambienta la narració.



Finalment, el Diari (1947), d’Anna Frank, presenta una gran diversitat de cobertes, ja sigui per les editorials o les traduccions que s’han fet. La plana més popular és la que veiem a la primera imatge: una fotografia de la nina. Però també n’hi ha d’altres: dibuixos (segona coberta) o imatges, que fins i tot poden contradir la veritat de la seva història i ideologia (tercera imatge), ja que es presenta una ambigüitat molt gran i, si el lector no coneix més o manco de què va, és molt probable que, de bones a primeres, la rebutgi. Vet aquí la importància d’una portada.


