Quins criteris podem establir a l’hora de fer un cànon literari català? Algunes propostes
A l’hora d’elaborar un cànon s’han de tenir en compte molts d’aspectes: context històric i moment de publicació, ensenyament, manuals, opinions d’editors, professors, historiadors, polítics, escriptors, crítics, etc. El cànon, així com argumenta Enric Bou, és una sel·lecció de les obres artístiques més recomanades i de més prestigi i que s’han de llegir, editar i defensar. Diguem que aquestes obres són les més representatives d’una literatura en concret, és a dir, són els anomenats “clàssics”. No obstant, no existeix un cànon dominant ni únic, sinó que així com va avançant el temps pateix de modificacions o conviuen amb d’altres. Fins i tot, podem dir que és un fet reaccionari (ho veurem amb el cas del català) perquè sempre va lligat als esdeveniments revolucionaris que ocorren al llarg de la història, és a dir, els canvis de paradigma.
Quant al cànon literari del català, no n’hi ha un d’oficial però sí que és cert que es segueix molt el model dels anys setanta d’en Joaquim. Però essent al segle XXI, podem ben afirmar que els cànons catalans van ser creats d’una manera reaccionària davant una no-tradició canònica perquè encara no s’havia assolit la recuperació de l’estudi de la literatura pròpia i, per tant, mancava d’uns models clàssics a seguir: d’aquí la gran diverstitat de cànons que tenim. De fet, la gran majoria de les obres que ja podem considerar canòniques són novel·les (més que poesia, teatre i assaig) medievals i del segle XX i que, per tant, no hi ha gaire representació oficial de les obres actuals com les de Quim Monzó, Carme Riera o M. Antònia Oliver. També hem de tenir en compte que als diferents cànons que hi pot haver molta d’influència dels autors autòctons: els enquestats solen votar més els autors del seu territori que no del Principat, per exemple.
Així, davant l’ambigüitat, presentam un “top10” de quatre cànons de fonts diferents on es mostra la gran diferència d’opinions a l’hora de presentar obres clàssiques: la meva proposta i la recopil·lació del meu grup — molt influenciades per l’ensenyament a l’institut més que no pel que s’ha llegit— , la de la Fira de Frankfurt del 2007 — on la literatura catalana n’era la convidada — i la de l’Institució de les Lletres Catalanes. Els resultats són bastants diferents entre els quatre — així queda molt il·lustrat el gran desacord que hi ha entre les opinions dels consumidors d’aquesta literatura — ; així i tot es veu clarament que la més votada i la que més sobresurt de totes és La Plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda: pot haver estat molt votada, a part de la qualitat de l’obra, pel context en què s’ha publicat.
El meu cànon (ordre cronològic descendent)
- La Plaça del Diamant, Mercè Rodoreda
- El quadern gris, Josep Pla
- Imitació del foc, Bartomeu Rosselló-Pòrcel
- Aplec de rondalles mallorquines, Antoni M. Alcover
- Solitud, Caterina Albert i Paradís
- La febre d’or, Narcís Oller
- Mar i cel, Àngel Guimerà
- Lucrècia, Joan Ramis i Ramis
- Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
- Blanquerna, Ramon Llull
Cànon grup 2n GLLC de la UIB (coincidència entre les diferents propostes)
- La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda
- Solitud, Caterina Albert
- Els fruits saborosos, Josep Carner
- Mar i cel, Àngel Guimerà
- Les dones i els dies, Gabriel Ferrater
- El quadern gris, Josep Pla
- Sons bruts, Carles Rebassa
- Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
- Ausias March
- Ramon Llull
Els deu més votats de la literatura catalana, triats pel jurat d’El País, arran de la Fira de Frankfurt (2007).
1. Poesies, de Ausiàs March (92 vots).
2. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (92).
3. El quadern gris, de Josep Pla (84).
4. Bearn o la casa de les nines, de Llorenç Villalonga (69).
5. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda (63).
6. Solitud, de Víctor Català (57).
7. Blanquerna, de Ramon Llull (53).
8. Elegies de Bierville, de Carles Riba (48).
9. Incerta glòria, de Joan Sales (46).
10. Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater (45).
Cànon de la ILC (2011)
- La Plaça del Diamant, Mercè Rodoreda
- Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
- Ausiàs March
- Blanquerna, Ramon Llull
- Canigó, Jacint Verdaguer
- Solitud, Víctor Català (Caterina Albert)
- El quadern gris, Josep Pla
- Terra Baixa, Àngel Guimerà
- Bearn o la sala de les nines, Llorenç Vilallonga
- Mirall trencat, Mercè Rodoreda
