El transport públic, protagonista d’una festa

Brooklyn, NY. 25 de setembre de 2016.

El museu del transport de la ciutat de Nova York celebra el seu dia gran, el dia del bus. La sorpresa, però, és que no només el bus fa festa, sinó que és LA FESTA. Tres carrers completament tallats al trànsit, nins jugant, desenes de paradetes de menjar, begudes, rifes… tot el que és propi d’una gran festa. Els petits comerços de la zona treuen els seus productes al carrer, s’organitzen infinitat d’activitats per a nins i grans, música, i el més important… es percep alegria.

Gairebé una vintena de vehicles tant històrics com els més moderns del transport en superfície de la ciutat s’exposen per a que tothom en pugui gaudir. El transport públic es converteix en un monument, una oda a la forma més eficient de moure´s per ciutat.

És sorprenent veure com tota la societat, des del més adinerat al més humil, des del més jove al més gran gaudeixen junts de la festa. Pares i fills, padrins i néts, germans i cosins juguen, experimenten, aprenen i gaudeixen de ser qui son i on son.

L’alta afluència de gent és fruit de molta feina de preparació i comunicació, però el que sens dubte fa que el projecte sigui exitós és la seva localització, al mig de tot. Per un dia, els busos colonitzen la jungla d’acer, vidre i asfalt. Els carrers tallats no són secundaris sinó carrers dels més transitats. Boreum Place acull la festa dels busos, el carrer on desemboca tot el trànsit que creua el famós Brooklyn Bridge desde Manhattan. No nomé aquest, sinó una de les artèries més importants de Brooklyn, Atlantic Avenue, és tallada també al trànsit. Congestió? Molta, i què? Era el dia del bus.


Palma de Mallorca, 30 de juny de 2016.

Palma també està en festa, es celebra el centenari de l’arribada dels tramvies elèctrics a Palma. Per fi, el transport públic és protagonista d’alguna cosa a ciutat en molts anys.

El govern municipal i associacions inicien el que ha de ser un any de celebracions, que té per objectiu incrementar la visibilitat del transport públic i la necessitat d’una mobilitat més sostenible.

Un autobús amb un genial disseny està exposat mentre les autoritats fan els seus discursos, i la orquestra simfònica toca La Balanguera. Però… gairebé ningú se´n va adonar. Com així? Els organitzadors ho deuen saber millor, però sota el meu punt de vista, va faltar visibilitat. La festa del centenari del transport públic es va resumir en “amagar” un autobús vinilat darrere un arbre, damunt una vorera, prop del Parc de la Mar, entre les murades i l’edifici de la direcció general de la marina mercant. Un indret preciós, però no és ni de bon tros, cap dels llocs més freqüentats pels ciutadans. Turistes feien fotos i escoltaven l’orquestra simfònica des de dalt murada. Sens dubte, una experiència meravellosa, però lluny de l’objectiu inicial. Què diferent hagués estat si el bus s’hagués situat al costat del monument a Jaume I a la Plaça d’Espanya, o al mig d’una artèria principal de ciutat com Jaume III.

Si s’hagués optat per la segona em ve al cap una oportunitat inèdita per posar la mobilitat sostenible per sobre de tot. La idea és la següent. Deixem un carril per sentit obert només per al transport públic i bicicletes, i els altres dos els utilitzem per entravessar el bus vinilat, l’escenari, i les cadires per als assistents. Què guanyem? D’una banda molta més visibilitat. Els comerciants i vianants ho veuen. Els ciclistes ho veuen. Els usuaris de bus ho veuen. A més, els conductors de vehicles privats veuen el carrer tallat per a ells amb un missatge clar: el bus sí et porta on vols anar.


La comparació dels resultats dels dos events, amb un objectiu similar, és aterridora. És clar que l’escala de la ciutat, i per tant el nombre de visitants potencial no és comparable, però si els fets. Mentre a Nova York tancaven artèries principals al trànsit tot un dissabte de bon temps, a Palma ens amagàvem sobre una vorera, sense fer gaire renou, un horabaixa de dijous feiner. Celebro la intenció i el fet que, per un cop, el transport públic fos protagonista d’alguna cosa. Tot i així, ens queda molt camí per recórrer per fer del transport públic el vertader protagonista de ciutat, ni que sigui només per un dia, ni que sigui fins que toquin les dotze i tot torni carabasses.

Els usuaris i defensors de la mobilitat sostenible hem de ser valents i no amagar les nostres festes, sinó tot el contrari. Deixar enrere complexes i pors i començar a posar el transport públic, els vianants i les bicicletes al lloc que els correspon, ben amunt i ben enmig.

Manel Rivera Bennàssar

One clap, two clap, three clap, forty?

By clapping more or less, you can signal to us which stories really stand out.