Què és un BRT?
Un BRT és un mode de transport públic col·lectiu basat en dotar de característiques pròpies d’un sistema tranviari o de metro un sistema de bus.
Això és:
- Carril bus exclusiu, preferentment segregat, que asseguri la fluïdesa i velocitat comercial pròpia d’un tramvia modern o metro lleuger. Aquest carril bus es situa al centre de la calçada sempre que es pot per tal de minimitzar la interacció amb el trànsit de vehicles i els girs a la dreta, que tant limiten l’aprofitament de l’espai reservat per als vehicles de transport públic. Situar el carril bus al centre suposa que les parades o estacions necessiten de més espai, ja que no s’aprofita la vorera. Tanmateix és una forma molt vàlida per guanyar espai per al mode bàsic de mobilitat, caminar.
- Una distància entre parades adequada, calculada i estudiada per optimitzar les fases semafòriques i maximitzar les possibilitats de transbordament amb altres línies o modes que composen la xarxa de transport públic.
- Parades anivellades amb la plataforma del bus que minimitzin el temps d’accés, marquesines, màquines de prevenda i validació de títols de transport, informació d’alta qualitat, lluminositat adequada… i tot allò que assegurin un alt nivell de confort durant l’espera.
- Prioritat semafòrica que maximitzi la velocitat comercial dels vehicles. Això és que, ja sigui a partir de la regulació semafòrica com actuant directament sobre els semàfors a demanda, els autobusos no s’aturin a les interseccions, reduint al màxim el temps de desplaçament dins el vehicle.
- Els corredors de BRT cal situar-los als corredors amb una demanda de transport públic consolidada, que n’assegurin l’èxit i la rendibilitat social. El potencial dels corredors de BRT és que puguin ser utilitzats per diferents rutes en un tram comú, normalment en les àrees més denses de les ciutats, de forma que un nombre elevat de viatgers (i ciutadans) se’n puguin beneficiar de forma directa.
- Aquests corredors usualment es doten d’una marca comercial i d’una informació al viatger diferenciada de la resta de la xarxa, partint de la premisa que la qualitat de la informació està íntimament lligada a la qualitat percebuda i la satisfacció del viatger.
- Cada una de les estacions és una oportunitat de crear un petit punt intermodal amb altres línies de transport públic, però també amb aparcaments de bici, cotxe compartit, etc.
Com a conclusió podriem dir que un sistema de BRT combina la flexibilitat d’un mode bus i el nivell de servei d’un mode tramvia.
No tot son punts a favor, òbviament, i cal mencionar la major capacitat atractora de viatgers que té un mode tramviari i el major nivell de confort dins els vehicles, que guanya importància quant més llarg sigui el recorregut a realitzar. Un BRT, tanmtaeix, tampoc té la capacitat d’un tramvia en fer una regeneració urbana, ja que no és evident que es faci una inversió façana-façana, mentre que en un projecte tramviari, el projecte d’urbanització sembla ser intrínsec.
No obstant, front a un sistema enterrat tipus metro, es redueix molt el temps d’accés (no cal baixar enlloc), fet que el fa més atractiu en distàncies de fins a 4 km aproximadament (si escomparen recorreguts paral·lels, clar).
Per què un BRT a Palma?
L’oportunitat del BRT a Palma, concretament al corredor de General Riera, és la de reduir el temps de recorregut de tots els usuaris del corredor: Hospital de Son Espases, UIB / Parc Bit, es Secar de la Real i Establiments, i altres connexions que es poguessin plantejar associades al projecte.
En l’actualitat, que sembla que el GOIB està determinat a executar l’obra de perllongament del metro de Palma, i en un moment que cal mirar amb lupa el pressupost, sembla que les inversions en infraestructura haurien d’anar enfocades a maximitzar-ne el retorn social.
El temps de trajecte que planteja el metro a Son Espases és d’uns 13 minuts, i un temps d’espera mitjà (suposem) de 10 minuts (un tren cada 20 minuts, com a la UIB).
El bus de la línia 33 actualment cobreix la distància entre Plaça d’Espanya i l’hospital en uns 18-22 minuts aproximadament en funció del trànsit, i un temps d’espera mitjà de 10 minuts (interval de pas de 20 minuts en feiners, igual que el metro).
El que es planteja és redirigir la inversió del metro cap a fer un corredor de BRT a General Riera que permeti reduir el temps de trajecte del bus (sense interacció amb el trànsit i prioritat semafòrica) a uns 15–17 minuts, molt proper al temps de recorregut del metro, i fiable ja que s’elimina la dependència de l’estat del trànsit.
Quins serien els beneficis? I els beneficiats?
D’una banda que el sistema de transport d’alta demanda circularia per una zona densa de ciutat, on hi ha demanda cap al l’hospital o la UIB (no és el cas de Son Castelló, on gairebé no hi ha edificis residencials).
Es situaria en un corredor amb una demanda consolidada, on actualment hi passen fins a 24 autobusos hora comptant les línies 16, 19, 33 i 29 d’EMT Palma.
Els beneficiats, en aquest cas, serien tots els residents i visitants de l’àrea d’influència del corredor (barriades denses com Bons Aires, es Camp Redó o Cas Capiscol), i els usuaris i treballadors de l’Hospital de Son Espases, UIB, Parc Bit, els nuclis d’es Secar de la Real i Establiments, així com futures connexions per aquest corredor al poligon de Can Valero, per exemple. Per tant, front al metro, el major potencial d’un BRT a General Riera és evident docs molta més població podria fer ús d’una infraestructura que resol, d’una banda, la necessària millora de la connectivitat de l’hospital de Son Espases, alhora que molts altres aspectes de la mobilitat al districte Nord de Ciutat.
Cal apuntar, a més, les millores provocades per una major qualitat de l’aire de la zona per la reducció del trànsit de vehicles, la millora de l’estat de salut del conjunt de la societat associat al major ús del transport públic, i moltes altres qüestions dignes d’un estudi d’alternatives per millorar la connectivitat de l’hospital de Son Espases no només amb la Plaça d’Espanya, sinó amb altres àrees de Ciutat.
Finalment, és destacable que s’actuaria en superfície, fet que permet d’una banda incrementar la capacitat i qualitat del transport públic alhora que reduir l’espai dedicat al vehicle privat.
