Allò que no deia la llegenda

Res deia la llegenda, Sant Jordi, de les teves cuites.

Dels teus pors, de la teva angoixa.

Fins aleshores anaves cap endavant en el teu cavall blanc,

fugint cames ajudeu-me, potser de tu mateix.

Llavors un drac i una princesa van aparèixer al teu camí.

De sobte res s’importaba al món, només ella.

I la vas salvar sense trobar-te a tu mateix.

I et vas amagar darrere de l’heroisme,

per no haver de tornar a mirar-te de veritat mai més.