Independència de Catalunya: això no acaba aquí i la tardor serà “calenta”

Mercè
Mercè
Jun 15, 2018 · 4 min read

Avui, de casualitat per amb molt de gust, he participat a la presentació a Manlleu del nou llibre de Vicent Partal. Es diu “Nou Homenatge a Catalunya”. I allà estava jo, creient que anava a la presentació d’un llibre, organitzada per l’Assemblea Nacional de Manlleu, quan en Vicent ha passat del llibre i s’ha posat a explicar-nos què ha passat amb això de la independència i què es preveu que pugui passar. Altament interessant per qui, com jo, ja s’havia desconnectat força del tema.

Ja d’entrada, Vicent Partal ha avisat que venen una tardor i hivern calents, donat que es faran els judicis als polítics que estan presos. Si quatre estats europeus han dit que no hi veuen delicte, caldrà veure com es posiciona l’estat espanyol i, si es demanen penes de desenes d’anys, hi haurà merder per veure com s’alinea això i si s’eleven queixes a Europa. Partal parla d’un 11 de Setembre mogut, de tallar carreteres, manifestacions… Potser fins i tot unes eleccions anticipades a Catalunya?

Dóna la impressió que, després del desgavell i la tallada de rotllo, es comencen a aixecar de nou les falçs als punys. Pel que diu en Vicent no sembla molt clara encara l’estratègia, però torna a haver-hi moviment i aquí, ha dit, “la pressió popular és un element bàsic” perquè als partits ara al poder de Catalunya manen els sectors més autonomistes, els mateixos partits “estan barallats entre ells”, en una situació “penosa”.

Tot i aquest panorama, diu Partal, “hi ha condicions perque es pugui tornar a proclamar la independència, tot i que no tan bones com l’1-O, però podria haver-hi un pace, forçat per Europa, que obligui Espanya a reconèixer que tenim el dret a l’autodeterminació”. Per sota d’això, ha dit, el poble no admetrà res perquè fins l’1-O hi havia qui si es conformava amb un Estatut però “l’1-O provoca una desconnexió ja no política, sino sentimental i una part de gent a Catalunya ja no accepta una federació, sino la independència”. Aquest hivern, diu Partal, “tindrem la segona gran oportunitat d’aconseguir-la”, però només si es poden generar situacions noves, a l’estil del 1-O, que facin que els estats europeus diguin que això s’ha d’arreglar”.

Em mirava en Vicent com parlava i era la viva imatge del “SEGUIM!”, de qui porta la bona nova de la recàrrega energètica a unes i uns assemblearis cansats, que li han preguntat per què coi no es va proclamar la independència quan tocava. I en Partal els ho ha explicat:

“Estava tot preparat i qui us hagi dit que no és mentida. Però el 20S hi ha un cop d’estat, quan arriben els piolins i assalten presidència. Llavors es creen dos sectors dins el govern que no obeeixen a divisió entre partits polítics sino dins els partits: un sector, on hi ha Marta Rovira, sobretot, i Puigdemont, diu que es tiri endavant igualment; l’altre sector, amb Junqueras, Mundó o Santi Vila, diu que no tenim prou força per aguantar això, que les conseqüències poden ser terribles pel país. L’1-O es plantegen aturar el referèndum però la gent diu que no. I després del 1-O queden en estat de shock, atrapats entre el poble, que s’ha portat de forma heroica, i la força bruta de l’estat que no tindrà límit, perquè estava disposat a tot. Llavors, Clara Ponsetí diu que cal proclamar la independència i es queda sola”.

Llavors ja s’ha començat a parlar que el govern marxi a l’exili, per internacionalitzar el conflicte, però queda encara com una de les possibilitats més llunyanes. Mentre, la pressió de la Unió Europea és “molt bèstia, diuen a Puigdemont que obligaran a Espanya a pactar si ho atura. Això és el dia 10. I quan ho atura, el dia 11, ja no se li posen al telèfon. Llavors comença una campanya d’Espanya amb manifestacions unionistes i altres, per fer creure a la gent que no podrem. Per sort, a l’últim minut proclamen la república”. Però Junqueras i Mundó no segueixen els plans… i no volen anar a l’exili…

La conseqüència ha estat una ERC amb unes assemblees on ara mateix “està anant molt poca gent” diu Partal, mentre la direcció ha arribat a negar la unilateralitat. També al PdCat, “els que manen no volen la independència i els fa nosa Puigdemont”. Però el periodista no dóna per mort l’ex-president sino tot el contrari. Sembla que prepara el retorn amb un nou partit que seria més proper a les CUP, quant a forma de funcionar, que no als partits tradicionals.

Partal ha tingut paraules molt dures per a la Unió Europea:

“Vam cometre l’error de pensar que la Unió Europea representava Europa. Ara sabem que no, que cal anar als estats com ara Finlàndia, Dinamarca, Bèlgica o Irlanda. La Unió Europea s’ha pervertit amb els anys i s’ha convertit en un sistema antidemocràtic, on polítics que ningú ha votat decideixen per nosaltres i pels nostres polítics, a qui algú sí ha votat. És el nou feixisme. La Unió Europea és una màquina terrible que cal destruir, que no reacciona a la opinió pública perque a ells no els vota ningú i per tant poden fer el que vulguin que la gent no els farà fora. No ho vam saber veure això”.

Ja per acabar, en Vicent ens ha fet algunes pinzellades del què podria ser una República Virtual en construcció, amb la república virtual d’Estònia com a mirall, que caldrà veure com evoluciona.

Mercè

Written by

Mercè

Freelance hacking journalist http://mercemolist.net

Welcome to a place where words matter. On Medium, smart voices and original ideas take center stage - with no ads in sight. Watch
Follow all the topics you care about, and we’ll deliver the best stories for you to your homepage and inbox. Explore
Get unlimited access to the best stories on Medium — and support writers while you’re at it. Just $5/month. Upgrade