Sóc aquí, a una habitació gran i lleugerament ordenada. Cap peça de roba és uniforme i a fora hi ha una vida que s’amaga entre llums de neó i jo no sé escriure. M’he estat mentint. Aquest cop ho afirmo. Des que puc fer ús de la meva raó m’he mentit. M’he mentit situant el meu cos i la meva ment a llocs que m’allunyen de la gravetat adjacent a una terra que ha de ser meva, però no ho és. El meu cos mai ho ha pogut tolerar del tot i la ment; la ment també es cansa. I és comprensible i normal. I no passa res però alhora passa. Passa perquè l’acceptació, que és dura, comporta canvis i els canvis sempre comporten una iniciació. I costa ser-ne capaç.

Em sento exhausta. Em xucla la llum i no sóc qui vull ser amb els altres. Em llevo i ho sento; com si l’enemic truqués la porta amb un ultimàtum: obra’m o… I jo obro. Jo sempre obro. I avui estic exhausta i vull plorar. Vull plorar llàgrimes de tristesa i cansanci perquè ho sento pels meus pares, pels meus metges i fisioterapeutes, pels meus amics. I no, no ho sento per mi perquè m’ho mereixo. Perquè m’he estat denegant una realitat visible per tothom menys per a mi. No, de fet no m’ho mereixo. No em mereixo que no m’entenguin, que em tatxin de dramàtica, que ho senti quan camino o quan avanço cap a la classe. No em mereixo que les coses no em funcionin i que no hagi trobat quina és la voluntat de qui m’hagi situat aquí. No em mereixo estar perduda i no saber què fer. Estar reclosa, quieta, estàtica; llevant-me a les 5 i 10 minuts cada matí i acceptar un dolor emocional i físic que em consumeix fins la sacietat les ganes de ser qui sóc.

Ho sento però ara mateix vull deixar-ho. I no crec que això signifiqui rendir-me, perquè no ho faig, sinó acceptar, finalment, quina és la meva veritat. Que no puc tolerar intensitats que des de fa tres anys m’han estat demanades. M’he cansat. Estic cansada i avui no estic bé. I està bé no estar bé.

I és comprensible que estigui cansada.

Like what you read? Give Betelgeuse a round of applause.

From a quick cheer to a standing ovation, clap to show how much you enjoyed this story.