Apendre a comptar: una falla del sistema econòmic

El càlcul de costos i beneficis tendeix a portar a un òptim local que pot produir un mínim global

Adrià
Adrià
Nov 2 · 3 min read

En la teoria, tots els sistemes econòmics coneguts i acceptats com a “raonables” tenen sentit. En la pràctica, sabem que sempre hi ha elements afavorits i concessions que fem en funció del sistema econòmic implantat, però una constant arrelada en tots és la fórmula per a calcular beneficis o pèrdues:

Beneficis = Costos-Ingressos

Si una empresa (sigui privada o pública) ingressa més diners dels que es gasta per a crear els seus productes, té beneficis i guanya diners. Si és al contrari, on els costos són més nombrosos que els diners recaptats, en perdrà. Per tant, una empresa “va bé” quan guanya diners, no? Per tant, si en una donada societat totes les empreses tinguessin beneficis, significaria que l’economia va vent en popa i a tota vela, no?

Aquí ve un contra-exemple de que això no és sempre així: suposem que una empresa es dedica a tallar arbres. Cada arbre que talla li suposa un esforç de 1€ però després el vendrà a 10€. Per tant el benefici per arbre és la resta de costos i ingressos, és a dir, 9€. Però, i aquí cal parar-se, que passa si el cost global de tallar l’arbre és 11€? És a dir, que passa si aquest arbre, comptant-hi els animals que hi viuen, les seves funcions nutritives, els seus residus i qualsevol altre element de valor que hi aporti al conjunt global, el valorem en 11€? Resultaria, per tant, que mentre que l’empresa guanya 9€ l’economia en perd 11€; pel que globalment el sistema es contrau en 2€ (signifiqui el que signifiqui una unitat de euro).

La següent pregunta ara és obligatoria: com comptem i valorem el que val cada element d’un sistema econòmic? Caldria tenir-ne tota la informació de com influeix un donat objecte en l’ecosistema econòmic, cosa difícil. Potser es podria aconseguir una bona aproximació amb tècniques estadístiques, suficientment bona com per a aplicar-se. Després es qüestió de fixar què és un euro, deixar-ho tot en funció d’aquest valor i a sobre de tot aplicar-hi la oferta-demanda més l’argument utilitarista-ecològic just explicat: molt, molt complex.

Algunes persones intentaràn argumentar que el capitalisme i l’oferta i la demanda ja fan la regulació corresponent de preus en funció de com de favorable un element és en el seu ecosistema. Cal preguntar-se llavors com és que hem arribat a crear un canvi climàtic tant bèstia en el planeta que ens posa a nosaltres mateixos (i per tant, al conjunt de l’economia global) en perill.

Per tant, mentre no tinguem com a mínim present que aquesta és la realitat, podem seguir mentint-nos a nosaltres mateixos de que tot va bé perquè tenim beneficis. Recordem que aquests poden ser locals i no globals, i que els òptims locals poden acabar portant al desastre.

Adrià

Written by

Adrià

Enginyer informàtic. Lector voraç del que sigui. Interessat en les persones, la política, la tecnologia i el progrés.

Welcome to a place where words matter. On Medium, smart voices and original ideas take center stage - with no ads in sight. Watch
Follow all the topics you care about, and we’ll deliver the best stories for you to your homepage and inbox. Explore
Get unlimited access to the best stories on Medium — and support writers while you’re at it. Just $5/month. Upgrade