
Els humans del passat tenien sort en una cosa concreta: en el seu món hi havia màgia. Segons el que ells creien en el bosc per la nit hi corrien estranyes criatures; a la posta de Sol éssers màgics es reunien al voltant de llocs sagrats per als seus rituals mentre que en altres indrets àngels utilitzaven el poder de Déu per a realitzar miracles. Però així com aquesta gent va cremar les bruixes, la tecnologia i el coneixement han acabat amb la màgia.
En general, i de forma accentuada en el primer món, tot és conegut. Des del teu mòvil pots visitar qualsevol lloc cartografiat per satèl·lits, buscar-ne informació a internet, saber com arribar-hi i quins assentaments humans hi ha a prop. Pots conèixer que diu la gent que hi ha anat, quines criatures hi viuen i com preparar-te. També saps quin temps hi fa, quan es pondrà el Sol i cap a on està el Nord. Saps que res estrany no et trobaràs pas: ni bruixots, ni dimonis, ni fades o follets. La planificació d’absolutament tot d’acord amb les últimes dades disponibles està a l’abast dels teus dits. Perquè ho dominem tot, perquè el que els nostres avantpassats desconeixien i atorgaven ràpidament a qualsevol element emocionant nosaltres ho hem desvirtuat de tot misteri i ens ho hem exposat tal com és.
Fins i tot, hem trobat explicacions a fenòmens físics que deixaven amb la boca oberta als nostres ascendents i els hem aplicat per a crear objectes increïbles. Nosaltres no en som conscients, però si la gent del passat ens mirés ara sense dubte pensarien que som éssers màgics, desconeguts i misteriosos. Totes som bruixes, però per aquesta mateixa raó, ningú se n’adona que ho som. Des del punt de vista d’algú exterior a nosaltres i amb capacitat per a raonar ens hem convertit en el misteri més emocionant del planeta.
I arribats a aquest punt crec que cal comentar que al menys a mi m’agrada tenir misteri i màgia en la vida. Suposo que per això m’agraden les pel·lícules d’intriga, els llibres de fantasia o les sortides a la muntanya. Perquè no ho saps tot, perquè no saps com acabarà, perquè et fa estar atent. Em sembla contradictori fins a quin punt ens agraden les aventures en contraposició de les nostres vides segures i a les nostres ganes per destapar totes les veritats. I encara m’ho semblen més els riscos que es poden arribar a prendre per a tenir una mica de màgia en la vida.
